Cap al desenvolupament urbà sostenible. Avaluació i seguiment de la planificació urbana. Cas pràctic: PDU del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès

Abstract

El present treball té com a objectiu valorar com es pot portar a la pràctica l'avaluació i seguiment en el planejament urbanístic en el marc català, i valorar quins son els seus avantatges i inconvenients. Per fer-ho, el treball es divideix en dues parts. En la primera part, es desenvolupa el marc teòric, per comprendre la interdependència dels tres eixos del desenvolupament sostenible, que integra la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Per això, s'analitza la cronologia del desenvolupament urbà sostenible, fins arribar al marc actual de l'Agenda 2030, que incorpora 17 objectius globals de desenvolupament sostenible per tal d'erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat. Entre aquests objectius destaca l'objectiu 11, centrat en aconseguir que les ciutat siguin més sostenibles. L'existència d’aquests objectius globals planteja la necessitat de desenvolupar accions a escala local, i avaluar-les per tal de valorar si els estem assolint. Per aquest motiu, la segona part del treball s'ha centrat en la realització d'un cas pràctic, utilitzant el mètode quantitatiu per a la certificació de la sostenibilitat d’una proposta de planejament urbanístic, i la definició d'estratègies de millora. A partir de les conclusions que s'han extret del cas pràctic s’ha fet una valoració sobre quins son els avantatges i inconvenients o limitacions que presenten els sistemes d’avaluació i seguiment a través del càlcul d'un conjunt d'indicadors per avaluar la sostenibilitat dels desenvolupament urbanístics. Es conclou que els sistemes d'avaluació i seguiment son una eina imprescindible per a la gestió de la qualitat, que serveixen per tendir cap a l'excelꞏlència a través de la millora contínua de la planificació urbana i la gestió eficient de la ciutat. Aquests sistemes s'han d'entendre també com una eina de suport per a la direcció estratègica, per tal de prendre decisions de manera informada. Complementàriament, la publicació de les avaluacions afavoreix la transparència de l'administració pública i la participació ciutadana informada i democràtica.

The aim of this paper is to assess how evaluation and monitoring can be put into practice in urban planning in the Catalan framework, and to evaluate its advantages and disadvantages. To do so, the paper is divided in two parts. The first part of this paper develops the theoretical framework, to understand the interdependence of the three axis of sustainable development, which integrates economic, social, and environmental sustainability. Therefore, the chronology of sustainable urban development is analysed, until arriving to the 2030 Agenda, which incorporates 17 sustainable development goals to eradicate poverty, protect the planet and ensure prosperity. Among these objectives, the 11th goal stands out, focused on making cities more sustainable. The existence of these universal goals raises the need to develop solutions at a local level, as well as to evaluate and assess whether they are indeed achievable. For this reason, the second part of this paper has focused on the development of a case study, putting into practice a quantitative methodology for the certification of sustainability of an urban planning proposal. Based on the conclusions drawn from the case study we can highlight the advantages and disadvantages of evaluation and monitoring systems that use a variety of indicators to evaluate the sustainability of urban developments. It has been found that evaluation and monitoring systems are an invaluable and essential tool for quality management, which serve to go towards excellence through continuous improvement in urban planning, and efficient city management. These systems must also be understood to support decision making for strategic management. Complementarily, the publication of these evaluations, improves the transparency of public administrations, which in turn informs and enhances citizen interest and participation.

El presente trabajo tiene como objetivo valorar como se puede llevar a la práctica la evaluación y seguimiento en el planeamiento urbanístico en el marco catalán, y valorar qué su los suyos ventajas e inconvenientes. Para hacerlo, el trabajo se divide en dos partes. En la primera parte, se desarrolla el marco teórico, para comprender la interdependencia de los tres ejes del desarrollo sostenible, que integra la sostenibilidad económica, social y medioambiental. Por eso, se analiza la cronología del desarrollo urbano sostenible, hasta llegar al marco actual de la Agenda 2030, que incorpora 17 objetivos globales de desarrollo sostenible para erradicar la pobreza, proteger el planeta y asegurar la prosperidad. Entre estos objetivos destaca el objetivo 11, centrado en conseguir que las ciudad sean más sostenibles. La existencia de estos objetivos globales plantea la necesidad de desarrollar acciones a escala local, y evaluarlas para valorar si los estamos logrando. Por este motivo, la segunda parte del trabajo se ha centrado en la realización de un caso práctico, utilizando el método cuantitativo para la certificación de la sostenibilidad de una propuesta de planeamiento urbanístico, y la definición de estrategias de mejora. A partir de las conclusiones que se han extraído del caso práctico se ha hecho una valoración sobre qué sueño las ventajas e inconvenientes o limitaciones que presentan los sistemas de evaluación y seguimiento a través del cálculo de un conjunto de indicadores para evaluar la sostenibilidad de los desarrollo urbanísticos. Se concluye que los sistemas de evaluación y seguimiento su una herramienta imprescindible para la gestión de la calidad, que sirven para tender hacia la excelꞏlència a través de la mejora continua de la planificación urbana y la gestión eficiente de la ciudad. Estos sistemas se tienen que entender también como una herramienta de apoyo para la dirección estratégica, para tomar decisiones de manera informada. Complementariamente, la publicación de las evaluaciones favorece la transparencia de la administración pública y la participación ciudadana informada y democrática.