Lessons from the linguistic agencies of immigrant women: a critical ethnography of education at the social integration programs in Madrid and Barcelona

Abstract

This thesis is a critical sociolinguistic ethnography of education in the so-called social integration programs oriented to African immigrant women in Madrid and Barcelona. It analyzes four cost-free language classrooms located in two different institutions: in an NGO in Madrid and in a Civic Centre of a local municipality in Barcelona. This study contributes to the body of work on teaching the language(s) of the host society to newcomers (Freire 1970; Heller and Martin-Jones 2001; Moyer and Martin-Rojo 2007; Codó and Patino-Santos 2014), linguistic anthropology from a critical perspective (Heller 2011; Martin-Rojo 2010, 2013; Pujolar 2001, 2007; Duchêne et al. 2013) and social class and identity in adult immigrant language learning (Norton 2000, 2013; Block 2005, 2015). The methodological design of this interdisciplinary inquiry combines traditional ethnography conducted between 2010 and 2014, retaining participant observation and biographical interviews as the core. This thesis defends the idea that the localized practices in adult immigrant language education should be understood in a wider world system that takes into account transnational inequalities with regard to access to material and symbolic resources, and there is a need to foreground identity-based inquiry in contemporary sociolinguistics. In particular, this thesis investigates (1) the (de)capitalization (Martin-Rojo 2010) process occurring in these sites, (2) the representations and categorizations that the language teachers construct in their discourses about the learners, (3) the linguistic and social agencies of the learners depicted in their biographical interviews, and (4) the socio-economic hegemonies that the learners contest by means of deploying their linguistic resources strategically.

Esta tesis es una etnografía sociolingüística crítica de la educación en los llamados programas de integración social orientados a mujeres inmigrantes africanas en Madrid y Barcelona. Se analizan cuatro aulas de idiomas gratuitas ubicadas en dos instituciones diferentes: en una ONG de Madrid y en un Centro Cívico de un municipio local de Barcelona. Este estudio contribuye al cuerpo de trabajo sobre la enseñanza de la(s) lengua(s) de la sociedad de acogida a los recién llegados (Freire 1970; Heller y Martin-Jones 2001; Moyer y Martin-Rojo 2007; Codó y Patino-Santos 2014), la antropología lingüística desde una perspectiva crítica (Heller 2011; Martin-Rojo 2010, 2013; Pujolar 2001, 2007; Duchêne et al. 2013) y clase social e identidad en el aprendizaje de lenguas de inmigrantes adultos (Norton 2000, 2013; Block 2005, 2015). El diseño metodológico de esta indagación interdisciplinaria combina la etnografía tradicional realizada entre 2010 y 2014, manteniendo como núcleo la observación participante y las entrevistas biográficas. Esta tesis defiende la idea de que las prácticas localizadas en la educación lingüística de inmigrantes adultos deben entenderse en un sistema mundial más amplio que tenga en cuenta las desigualdades transnacionales con respecto al acceso a recursos materiales y simbólicos, y que existe la necesidad de poner en primer plano la indagación basada en la identidad en sociolingüística contemporánea. En particular, esta tesis investiga (1) el proceso de (des)capitalización (Martin-Rojo 2010) que ocurre en estos sitios, (2) las representaciones y categorizaciones que los profesores de idiomas construyen en sus discursos sobre los aprendices, (3) el proceso lingüístico y agencias sociales de los aprendices descritos en sus entrevistas biográficas, y (4) las hegemonías socioeconómicas que los aprendices cuestionan mediante el despliegue de sus recursos lingüísticos estratégicamente.

Aquesta tesi és una etnografia sociolingüística crítica de l'educació en els anomenats programes d'integració social orientats a dones immigrants africanes a Madrid i Barcelona. Analitza quatre aules d'idiomes gratuïtes ubicades en dues institucions diferents: en una ONG de Madrid i en un Centre Cívic d'un municipi local de Barcelona. Aquest estudi contribueix al conjunt de treballs sobre l'ensenyament de les llengües de la societat d'acollida als nouvinguts (Freire 1970; Heller i Martin-Jones 2001; Moyer i Martin-Rojo 2007; Codó i Patino-Santos 2014), antropologia lingüística a partir de una perspectiva crítica (Heller 2011; Martin-Rojo 2010, 2013; Pujolar 2001, 2007; Duchêne et al. 2013) i la classe social i la identitat en l'aprenentatge de llengües d'adults immigrants (Norton 2000, 2013; Block 2005, 2015). El disseny metodològic d'aquesta investigació interdisciplinària combina l'etnografia tradicional realitzada entre 2010 i 2014, conservant com a nucli l'observació participant i les entrevistes biogràfiques. Aquesta tesi defensa la idea que les pràctiques localitzades en l'educació lingüística d'adults immigrants s'han d'entendre en un sistema mundial més ampli que tingui en compte les desigualtats transnacionals pel que fa a l'accés als recursos materials i simbòlics, i cal posar en primer pla la investigació basada en la identitat en sociolingüística contemporània. En particular, aquesta tesi investiga (1) el procés de (des)capitalització (Martin-Rojo 2010) que es produeix en aquests llocs, (2) les representacions i categoritzacions que els professors de llengües construeixen en els seus discursos sobre els aprenents, (3) el procés lingüístic i les agències socials dels aprenents descrits en les seves entrevistes biogràfiques, i (4) les hegemonies socioeconòmiques que els aprenents disputen mitjançant el desplegament estratègic dels seus recursos lingüístics.