La il·lusió-miratge: de l'anhel de felicitat a la desorientació del jo

Abstract

La conquesta de la felicitat s'ha convertit en el pal de paller del llenguatge familiar i social. Impregna la tanca publicitària i mou el molí gegantí de l'economia. Els anuncis llampants del tecnològic dibuixen una sinuosa ruta cap a un estat feliç. Una pretensió aliena i externa als subjectes, indica un camí establert de pautes i consums, de fets i conseqüències, però el bombardeig de promeses de cartó pedra rega el camp de la dissonància interna en l'individu, genera buit i potencia el malestar vital de descobrir la desil·lusió. Una crisi de l'existència desborda els rius de la frustració i propicia el malbaratament d’energies. Cada cop més freds, cada cop més lluny, cada cop més sols. El patiment de no esdevenir el model que el patró exigeix, es combat amb la mercaderia farmacològica, amb el somriure impostat que empresona emocions, que amaga a la vegada que normalitza, el sofriment. La misèria sentimental neix d'un deure de ser. Una realitat-sistema que forja cadenes a l'enclusa del determinisme. Una realitat produïda i fabricada que genera pressa i desassossec, que tanca grillons i perns, a les ments i les ànimes dels esclaus del malestar. Una mirada crítica sobre el llenguatge de la felicitat, l'ús instrumental de les tecnologies, les desregulacions de les persones i una proposta d'abordatge del patiment des de la comunitat i el qüestionament d'estructures.

The pursuit of happiness has become the central focus of family and social language. It permeates the billboard and moves the gigantic mill of the economy. The flashy advertisements of the technological draw a winding route towards a happy state. A pretension alien and external to the subjects, it indicates an established path of patterns and consumption, of facts and consequences, but the bombardment of cardboard promises irrigates the field of internal dissonance in the individual, generates emptiness and potentiates the vital discomfort of discovering disillusionment. A crisis of existence overflows the rivers of frustration and leads to a waste of energy. Ever colder, ever further away, ever more alone. The suffering of not following the model that the guideline demands is fought with pharmacological merchandise, with the false smile that imprisons emotions, that hides and at the same time normalises suffering. Sentimental misery is born of a duty to be. A reality-system that forges chains on the anvil of determinism. A produced and fabricated reality that generates haste and unease, that closes shackles and chains in the minds and souls of the slaves of unrest. A critical look at the language of happiness, the instrumental use of technologies, the deregulations of people and a proposal to approach suffering from the community and the questioning of structures.

La búsqueda de la felicidad se ha convertido en el eje central del lenguaje familiar y social. Impregna la valla publicitaria y mueve el gigantesco molino de la economía. Los llamativos anuncios de lo tecnológico dibujan una ruta sinuosa hacia un estado feliz. Una pretensión ajena y externa a los sujetos, indica un camino establecido de pautas y consumos, de hechos y consecuencias, pero el bombardeo de promesas de cartón riega el campo de la disonancia interna en el individuo, genera vacío y potencia el malestar vital de descubrir la desilusión. Una crisis existencial desborda los ríos de la frustración y propicia el derroche de energía. Cada vez más fríos, cada vez más lejos, cada vez más solos. El sufrimiento que comporta no cumplir con el modelo que exige la pauta se combate con mercancía farmacológica, con la falsa sonrisa que aprisiona las emociones, que oculta y a la vez normaliza el dolor. La miseria sentimental nace del deber ser. Una realidad-sistema que forja cadenas sobre el yunque del determinismo. Una realidad producida y fabricada que genera prisa y desasosiego, que cierra grilletes y cadenas en las mentes y almas de los esclavos del malestar. Una mirada crítica con el lenguaje de la felicidad, con el uso instrumental de las tecnologías y las desregulaciones de las personas y una propuesta para abordar el sufrimiento desde la comunidad y el cuestionamiento de las estructuras.