El context escolar com a generador de contradiccions en la construcció identitària de les adolescents catalanes filles de migrants del Marroc. L’acompanyament des de l’Educació Social

Abstract

Els primers fluxos migratoris que van arribar a Catalunya a finals del segle XX i els i les descendents de les famílies migrades configuren actualment una part important de la població infantil i juvenil que assisteix als centres escolars. La gestió d’aquesta diversitat cultural és un aspecte prioritari per l’administració i s'han aprovat decrets i normatives per garantir la igualtat d’oportunitats, la convivència i la pluralitat cultural, però la realitat és ben diferent. Els elevats índexs de fracàs escolar en els fills i filles d’immigrants, la dificultat d’accés a estudis superiors i els problemes de convivència ens alerten d’irregularitats en el sistema. La meva experiència professional ha evidenciat l’existència d’elements que dificulten el seu desenvolupament i creixement acadèmic i personal que, s’inicien a l’educació primària i, posteriorment a la secundària. Un sistema educatiu encara amb premisses hegemòniques i d’ideologia postcolonial que reprodueix la jerarquització social, amb docents i infants portadors d'estereotips i prejudicis cap a les persones d’origen del Marroc. Els processos de la seva construcció identitària es veuen afectats i, algunes joves s'endinsen en un procés de patiment. El present treball fa un abordatge teòric d'aquests aspectes recolzat alhora, per la percepció de quatre joves que expliquen, en primera persona, les seves vivències dins del context escolar i les seves afectacions. A més, amb l'emergència de les educadores socials als centres educatius, tenim l'oportunitat d'acomplir la nostra funció de possibilitar i crear situacions mitjançant les quals l’altra se senti identificada, partícip, valorada i reconeguda, podent així accedir a l'espai social que li ha estat negat.

The first migratory flows that arrived in Catalonia at the end of the 20th century have found stability and roots in the host society. Descendants of migrant families now make up a significant part of the child and youth population attending schools and the management of this cultural diversity is a priority aspect of the administration. In the field of education, decrees and regulations have been adopted to guarantee equal opportunities, coexistence and cultural plurality, but the reality is quite different. The high rates of failure at school for the children and daughters of immigrants, the difficulty of access to higher education and the problems of coexistence alert us to irregularities in the system. My professional experience, accompanied by Catalan (pre) teenagers with Moroccan parents, has demonstrated the existence of elements that hinder their academic and personal development and growth that begin in primary and, subsequently, secondary education. An educational system still with hegemonic premises and postcolonial ideology that reproduces social hierarchicality, with teachers and children carrying stereotypes and prejudices towards the people of Moroccan origin. All of this fully encroaches on the identifiable construction of young women who grow up between two cultures and, some of them, go into a process of suffering. It intensifies during adolescence and will mark their sense of belonging to society. This work theoretically addresses these aspects, supported at the same time by the perception of four young people explaining, in the first person, their experiences within the school context and their impacts. In addition, with the emergence of social educators in educational establishments, we have the opportunity to fulfil our role of enabling and creating situations whereby the other feels identified, involved, valued and recognised, thus being able to access the social space that has been denied her.