El benestar emocional del professorat i la implementació del vector emocional en l’alumnat. Anàlisi de les autopercepcions del professorat de primària

Abstract

Tal i com firmen diversos autors, es considera que el professorat ha d’estar preparat i format per a transmetre aquesta competència al seu alumnat (Bisquerra, 2005), exercir de model i referent amb les seves pràctiques dins de l’aula (López-Cassà, 2016) i sostenir i acompanyar emocionalment a l’alumnat (Geddes, 2010). Els objectius del present estudi ex-post facto descriptiu i correlacional són: analitzar la relació existent entre l'autopercepció de benestar emocional del professorat i les intervencions didàctiques amb l'alumnat de primària en aquest àmbit., determinar els coneixements que disposa el professorat en relació a la seva intervenció en la gestió emocional i establir la correlació existent entre el grau de benestar emocional i la qualitat de les intervencions didàctiques en relació al vector de benestar emocional. Participen una mostra de 30 professores i 2 professors de primària amb edats compreses d’entre 23 i 64 anys, i se’ls aplica un qüestionari online adhoc. Els resultats constaten que, el coneixement que té el professorat d’estratègies i activitats que utilitzen per promoure el benestar emocional del seu alumnat és la variable amb una puntuació més elevada (M=3,95, DE=0,328). Pel que fa el benestar emocional, la mostra obté una puntuació mitjana de 3,27 (DE=0,79), seguida de les percepcions que té entorn a la manera com qualifiquen les seves pròpies intervencions en aquest àmbit (M=3,26, DE=0,704). El coneixement que té el professorat en matèria de gestió emocional (competència emocional) obté la puntuació més baixa (M=2,78, DE=0,94). No s’observa correlació entre l’ autopercepció de benestar emocional i les intervencions didàctiques amb l’alumnat, i, per contra, si que es constata una correlació lleugera entre l’autopercepció de benestar emocional i la percepció de qualitat en les intervencions en el vector emocional. La present investigació proporciona un acostament a la temàtica del benestar emocional en el professorat, i visibilitza la seva importància en la pràctica educativa.

As various authors suggest, it is considered that teachers should be prepared and trained to transmit this competence to their students (Bisquerra, 2005), act as role models with their practices (López-Cassà, 2016), and provide emotional support and guidance to their students (Geddes, 2010). The objectives of this descriptive and correlational ex-post facto study are to analyze the relationship between teachers' self-perceived emotional well-being and didactic interventions with primary school students in this area, determine the knowledge that teachers possess regarding their intervention in emotional management, and establish the correlation between the degree of emotional well-being and the quality of didactic interventions related to emotional well-being. The study includes a sample of 30 female teachers and 2 male teachers from primary education, ranging in age from 23 to 64 years, who are administered a specific online questionnaire. The results indicate that teachers' knowledge of strategies and activities used to promote their students' emotional well-being is the variable with the highest score (M=3.95, SD=0.328). As for emotional well-being, the sample obtains an average score of 3.27 (SD=0.79), followed by their perceptions of how they rate their own interventions in this area (M=3.26, SD=0.704). Teachers' knowledge in emotional management (emotional competence) receives the lowest score (M=2.78, SD=0.94). No correlation is observed between teachers' self-perceived emotional well-being and didactic interventions with students, but a slight correlation is found between teachers' self-perceived emotional wellbeing and the perception of quality in interventions related to the emotional factor. This research provides an approach to the topic of emotional well-being in teachers and highlights its importance in educational practice.