La resistència a l'evolució de les xarxes de mobilitat no motoritzada a la ciutat de Palma (Illes Balears). El procés de reurbanització del carrer de Nuredduna com el darrer exemple de confrontació de models de ciutat

Abstract

Davant la intenció de l'Ajuntament de Palma d'impulsar la reurbanització del carrer de Nuredduna, un dels principals vials de l'Eixample palmesà, per convertir-lo en un espai exclusiu per a vianants, han sorgit nombroses oposicions al projecte que s'han manifestat en el context de l'opinió pública, una qüestió que s'ha considerat com un tema idoni per analitzar i exemplificar les resistències al creixement de la mobilitat no motoritzada a la capital de les Illes Balears. El present treball aborda la problemàtica i, primerament, es descriu la història de l'urbanisme de la ciutat desenvolupat durant les darreres dècades per trobar-hi les claus de la manca d'espais lliures públics de qualitat. En un segon terme, s'analitzen les principals característiques d'aquesta qualitat urbana i quines són les principals resistències al seu creixement, quins actors hi intervenen i quines són les seves motivacions. La investigació s'ha desplegat en disseccionar els processos participatius previs a l'elaboració dels principals plans que afecten l'estructura de la mobilitat de Palma que s'han contrastat, posteriorment, amb els processos participatius i comunicatius ad hoc emprats per implementar el projecte de reurbanització del carrer de Nuredduna situat a l'Eixample de Palma. Tot plegat amb la finalitat d'arribar a conclusions que permetin detectar quines són les principals motivacions que generen aquestes resistències ciutadanes, mediàtiques i polítiques a l'ampliació de la xarxa de mobilitat activa i què es pot fer per canalitzar-les per tal d'aprofitar-les per generar, amb el màxim consens possible, noves estructures urbanes públiques de qualitat destinades als vianants.