Dones, expectatives i procés migratori. El cas de les dones marroquines a la ciutat de Valladolid

Abstract

Ser una dona ja suposa, en moltes ocasions, una certa invisibilitat davant algunes mirades. Si a més s’és una dona reagrupada, procedent del Marroc i amb una religió musulmana, la invisibilitat es tradueix en estigma i exclusió. Aquest treball de recerca pretén ser l’altaveu de les dones que arriben a la ciutat de Valladolid seguint processos de reagrupació familiar iniciats pels marits i caps de família. A través dels propis relats de cinc dones reagrupades, es vol conèixer com afecta el procés migratori a les seves expectatives vitals i identificar com d’aquestes, poden esdevenir processos d’agència. Comprendre millor la realitat que aquestes dones viuen a la comunitat d’acollida, convida a repensar la intervenció social envers elles des d’una mirada d’acompanyament i reconeixement del que elles mateixes expressen.

Being a woman often implies a certain invisibility to some looks. If you are also a reunited woman, from Morocco and Muslim, invisibility translates into stigma and exclusion. This research aims to be the loudspeaker of women who arrive to Valladolid city following family reunification process started by husbands and heads of family. Through the own stories of five reunited women, we want to know how the migration process affects their life expectations and identify how these could become agency processes. A better understanding of the reality that these women live in the host community, invites us to rethink social intervention from a perspective of support and acknowledgment grounded in what themselves express.