Instrumentalización del Estoicismo: De las tesis clásicas al pseudoestoicismo

Abstract

Este Trabajo de Fin de Máster (TFM) explora cómo las tesis clásicas del estoicismo recuperadas por Justo Lipsio en el siglo XVI vienen siendo reinterpretadas, deformadas y aplicadas en tanto caja de herramientas utilitarias contemporáneas en derivas de psicologización terapéutica acrítica, instrumentalización empresarial y en la banalización mediática; consiguiendo con ello transformar, simplificar y desplazar los principios fundamentales estoicos alejándolos de su naturaleza filosófica inicial. Mediante un análisis crítico hermenéutico de la literatura reciente, en contraste con las fuentes clásicas del estoicismo griego y romano se ponen de manifiesto las razones y argumentos de porqué esta suerte de pseudoestoicismo representa una reducción significativa del corpus filosófico original, en tanto que las enseñanzas estoicas son despojadas de su profundidad filosófica y convertidas en técnicas para alcanzar el éxito personal o profesional, priorizando aspectos prácticos individuales mientras margina elementos fundamentales como la física, la lógica y la dimensión ética de la Stoa. El texto se estructura en seis apartados, el primero de ellos, la Introducción; en el segundo se presentan los Fundamentos de la Investigación, dando cuenta allí de las hipótesis, las preguntas y los objetivos de la investigación; en el tercero, la Metodología, Alcance y Limitaciones; en el cuarto, el Marco Teórico y Estado de la Cuestión, destacando el estoicismo clásico y las teorías desde las cuales se contrasta con el estoicismo contemporáneo; llegando al quinto apartado, el Pseudoestoicismo Contemporáneo, el tema central de la investigación, finalizando con el sexto apartado, las Conclusiones, en síntesis mostramos como el pseudoestoicismo refleja una tendencia hacia el utilitarismo y el individualismo, en contraste con la visión cosmopolita y ética del estoicismo clásico. Los resultados revelan cómo esta deformación responde a las demandas de la sociedad neoliberal contemporánea, convirtiendo una filosofía integral en un conjunto de técnicas de autoayuda y productividad.

This Master's Thesis (TFM) explores how the classical theses of Stoicism, recovered by Justus Lipsius in the 16th century, are being reinterpreted, distorted, and applied as a contemporary utilitarian toolbox in the midst of uncritical therapeutic psychologization, business instrumentalization, and media trivialization; thereby transforming, simplifying, and displacing fundamental Stoic principles, distancing them from their initial philosophical nature. Through a critical hermeneutic analysis of recent literature, in contrast to the classical sources of Greek and Roman Stoicism, the reasons and arguments are revealed as to why this kind of pseudo-Stoicism represents a significant reduction of the original philosophical corpus, while Stoic teachings are stripped of their philosophical depth and converted into techniques to achieve personal or professional success, prioritizing individual practical aspects while marginalizing fundamental elements such as physics, logic, and the ethical dimension of the Stoa. The text is structured in six sections: the first, the Introduction; the second, the Research Foundations, describing the hypotheses, questions, and objectives of the research; the third, the Methodology, Scope, and Limitations; the fourth, the Theoretical Framework and State of the Art, highlighting classical Stoicism and the theories from which it contrasts with contemporary Stoicism; reaching the fifth section, Contemporary Pseudo-Stoicism, the central theme of the research; concluding with the sixth section, Conclusions, in summary, we show how pseudo-Stoicism reflects a tendency toward utilitarianism and individualism, in contrast to the cosmopolitan and ethical vision of classical Stoicism. The results reveal how this deformation responds to the demands of contemporary neoliberal society, transforming an integral philosophy into a set of self-help and productivity techniques.

Aquest Treball de Fi de Màster (TFM) explora com les tesis clàssiques de l'estoïcisme recuperades per Just Lipsio al segle XVI són reinterpretades, deformades i aplicades en tant que caixa d'eines utilitàries contemporànies en derives de psicologització terapèutica acrítica, instrumentalització empresarial i en la banalització mediàtica; aconseguint amb això transformar, simplificar i desplaçar els principis fonamentals estoics allunyant-los de la seva naturalesa filosòfica inicial. Mitjançant una anàlisi crítica hermenèutica de la literatura recent, en contrast amb les fonts clàssiques de l'estoïcisme grec i romà es posen de manifest les raons i arguments de perquè aquesta sort de pseudoestoïcisme representa una reducció significativa del corpus filosòfic original, en tant que els ensenyaments estoics són desposseïts de la seva profunditat gina elements fonamentals com la física, la lògica i la dimensió ètica de la Stoa. El text s'estructura en sis apartats, el primer, la Introducció; en el segon es presenten els Fonaments de la Investigació, on s'adonen de les hipòtesis, les preguntes i els objectius de la investigació; al tercer, la Metodologia, Abast i Limitacions; a la cambra, el Marc Teòric i Estat de la Qüestió, destacant l'estoïcisme clàssic i les teories des de les quals es contrasta amb l'estoïcisme contemporani; arribant al cinquè apartat, el Pseudoestoïcisme Contemporani, el tema central de la investigació, finalitzant amb el sisè apartat, les Conclusions, en síntesi mostrem com el pseudoestoïcisme reflecteix una tendència cap a l'utilitarisme i l'individualisme, en contrast amb la visió cosmopolita i ètica de l'estoïcisme clàssic. Els resultats revelen com aquesta deformació respon a les demandes de la societat neoliberal contemporània i converteix una filosofia integral en un conjunt de tècniques d'autoajuda i productivitat.