El paisatge forestal en transformació de Serra de Tramuntana (Mallorca): regeneració versus deterioració

Abstract

This text presents an ethnographic case study of the Serra de Tramuntana Natural Site (Mallorca), which explores how some key actors involved in the use and management of this territory understand and relate to the forest landscape and its transformations over time. Following Barbara Bender’s proposal, landscapes not only record human agency and action, but also provoke memory, are in a constant process of recording, being made and remade, they are polyvalent and multivocal. Thus, through ethnographic research, this text explores how the understandings of the forest landscape and its management, which have been transformed over time, are subjective, are crossed by social relations, are inherently political and historically particular.

Este texto presenta un estudio de caso etnográfico del Paraje Natural Serra de Tramuntana (Mallorca), que explora cómo algunos actores clave que partici-pan del uso y gestión de este territorio entienden y se relacionan con el paisaje forestal y sus transformaciones a lo largo del tiempo. Siguiendo la propuesta de Barbara Bender, se entiende que los paisajes no sólo registran la agencia y la acción humanas, sino que provocan memoria, están en constante proceso de registro, haciéndose y rehaciéndose, son polivalentes y multivocales. Así pues, a través de la investigación etnográfica, se estudia cómo las comprensiones del paisaje forestal y de su gestión, que se ha transformado a lo largo del tiempo, son subjetivas, están atravesadas por relaciones sociales, son inherentemente políticas e históricamente particulares.

Aquest text presenta un estudi de cas etnogràfic del Paratge Natural Serra de Tramuntana (Mallorca), que explora la ma-nera en què alguns actors clau que parti-cipen de l’ús i la gestió d’aquest territori entenen i es relacionen amb el paisatge forestal i les seves transformacions al llarg del temps. Partint de la proposta de Barbara Bender, s’entén que els paisat-ges no només registren l’agència i l’acció humanes, sinó que provoquen memòria, estan en constant procés d’enregistra-ment, es fan i es refan, i són polivalents i multivocals. Així doncs, a través de la recerca etnogràfica, s’estudia com les comprensions del paisatge forestal i de la seva gestió, que s’ha transformat al llarg del temps, són subjectives, estan impregnades de relacions socials, i són inherentment polítiques i històricament particulars.