Paisajes críticos. Robert Smithson : arte, ciencia e industria

Abstract

L'obra de Robert Smithson es caracteritza per l'interès en els processos geològics i industrials que afecten el paisatge. Es tracta de l'artista amb el treball més relacionat amb la mineria, des del punt de vista conceptual i operatiu. Smithson concep el món basant-se en els principis de la termodinàmica, la formació dels minerals i la geologia: les lleis de la física establertes a mitjan segle xix en les quals es fonamenta la indústria de la mineria i el ferro. Però la seva obra coincideix amb l'inici d'una de les revolucions científiques més profundes del segle xx, la renovació de la termodinàmica, que va conduir a la teoria dels sistemes en desequilibri, al descobriment dels fractals com a model dels objectes naturals i a la teoria dels estats crítics autoorganitzats. Aquest article presenta dos vessants paral·lels i entrellaçats: l'obra de Smithson, relacionada amb la geofísica i la indústria de la mineria, i el desenvolupament a partir dels anys seixanta de la recerca científica dels sistemes dinàmics i els processos d'autoorganització de la matèria, la teoria de la complexitat. En sintonia amb les grans qüestions del seu temps, Smithson va desenvolupar projectes que van portar al límit els principis de la dinàmica de la matèria, de l'agregació de materials heterogenis i de la topologia de les formacions geològiques en desequilibri. Analitzar la seva obra per mitjà de la teoria de la complexitat permet comprendre el radicalisme avançat i innovador dels projectes de Smithson, l'intent audaç de construir, mitjançant l'art, un paisatge crític. En aquest article es resumeixen diverses parts d'un llibre que, amb el mateix títol, es publicarà al Brasil a principi del 2010.

Robert Smithson's work is characterised by his interest in geological and industrial processes affecting the landscape. He is the artist whose work is most closely related, conceptually and operatively, to mining. Smithson conceives the world based on the principles of thermodynamics, the formation of minerals and geology: the laws of physics established in the mid-19th century on which the mining and iron industries are based. But his work coincides with the beginning of one of the most far-reaching scientific revolutions of the 20th century: the renewal of thermodynamics, which would lead to the theory of unbalanced systems, the discovery of fractals as a model for natural objects and the theory of self-organised critical states. This article presents two parallel and interlinked aspects: Smithson's work related to geophysics and the mining industry, and the development since the '60s of scientific research into the dynamic systems and the self-organisation processes of matter: complexity theory. In tune with the great questions of his time, Smithson developed projects taking the principles of the dynamics of matter, the aggregation of heterogeneous materials and the topology of unbalanced geological formations to the limit. Analysing his work using complexity theory makes it possible to understand the way in which Smithson's projects were radically innovative and ahead of their time: a bold attempt to construct a critical landscape through art.This article summarises various parts of a book with the same title which will be published in Brazil at the beginning of 2010.

La obra de Robert Smithson se caracteriza por el interés en los procesos geológicos e industriales que afectan al paisaje. Se trata del artista cuyo trabajo está más relacionado, conceptual y operativamente, con la minería. Smithson concibe el mundo basándose en los principios de la termodinámica, la formación de los minerales y la geología: las leyes de la física establecidas a mediados del siglo xix en que se fundamenta la industria de la minería y el hierro. Pero su obra coincide con el inicio de una de las revoluciones científicas más profundas del siglo xx: la renovación de la termodinámica, que conduciría a la teoría de los sistemas en desequilibrio, al descubrimiento de los fractales como modelo de los objetos naturales y a la teoría de los estados críticos autoorganizados. Este artículo presenta dos vertientes paralelas y entrelazadas: la obra de Smithson, relacionada con la geofísica y la industria de la minería, y el desarrollo a partir de los años sesenta de la investigación científica de los sistemas dinámicos y los procesos de autoorganización de la materia: la teoría de la complejidad. En sintonía con las grandes cuestiones de su tiempo, Smithson desarrolló proyectos que llevarían al límite los principios de la dinámica de la materia, de la agregación de materiales heterogéneos y de la topología de las formaciones geológicas en desequilibrio. Analizar su obra a través de la teoría de la complejidad permite comprender el radicalismo anticipatorio e innovador de los proyectos de Smithson, el audaz intento de construir, mediante el arte, un paisaje crítico. En este artículo se resumen diversas partes de un libro que, con el mismo título, será publicado en Brasil a principios de 2010.