La metàfora com a procés cognitiu : el futbol és una guerra

Abstract

Tradicionalment, la metàfora ha estat estudiada pels filòlegs com una figura retòrica utilitzada sobretot en la poesia. Recentment, però, la lingüística cognitiva s'ha interessat per la metàfora. Actualment, a partir dels estudis de Lakoff i Johnson, s'ha demostrat que aquesta figura retòrica no només és una figura estilística, sinó que, a més a més, és reflex d'un procés cognitiu que impregna tot el nostre llenguatge i pensament. Els humans en la nostra vida quotidiana, constantment, conceptualitzem àrees més abstractes de la nostra experiència mitjançant dominis més concrets.D'entrada, farem un breu recorregut sobre la història dels estudis que tracten la metàfora: partirem dels clàssics i arribarem al segle XX amb els estudis de Lakoff i Johnson. En segon lloc, explicarem la metàfora dins el marc teòric de la semàntica cognitiva. En tercer lloc, estudiarem el llenguatge bèl·lic utilitzat per parlar del futbol. Finalment, analitzarem els tres tipus de metàfores - estructurals, ontològiques i orientatives - que podem trobar en els diaris esportius, centrant-nos, però, en la metàfora estructural EL FUTBOL ÉS UNA GUERRA. L'objectiu del nostre estudi és analitzar metàfores que usem en la nostra vida quotidiana per parlar de l'esport, cenyint-nos en el futbol. Concretament, la nostra anàlisi se centrarà, dins de l'àmbit dels mitjans de comunicació, en els diaris esportius. Aquest treball no només hauria de servir per adonar-nos de les metàfores que impregnen el món dels esports, sinó que, a més a més, hauria de servir per adonar-nos dels motius pels quals fem servir aquestes metàfores i no unes altres, uns motius que, com ens mostren els estudiosos Lakoff i Johnson, estan relacionats amb la nostra cultura i la relació que mantenim amb el món que ens envolta.

Tradicionalmente, la metáfora ha sido estudiada por los filólogos como una figura retórica utilizada sobre todo en la poesía. Recientemente, sin embargo, la lingüística cognitiva se ha interesado por la metáfora. Actualmente, a partir de los estudios de Lakoff y Johnson, se ha demostrado que esta figura retórica no sólo es una figura estilística, sino que, además, es reflejo de un proceso cognitivo que impregna todo nuestro lenguaje y pensamiento. Los humanos en nuestra vida cotidiana, constantemente, conceptualizamos áreas más abstractas de nuestra experiencia mediante dominios más concretos.De entrada, haremos un breve recorrido sobre la historia de los estudios que tratan la metáfora: partiremos de los clásicos y llegaremos al siglo XX con los estudios de Lakoff y Johnson. En segundo lugar, explicaremos la metáfora en el marco teórico de la semántica cognitiva. En tercer lugar, estudiaremos el lenguaje bélico utilizado para hablar del fútbol. Finalmente, analizaremos los tres tipos de metáforas - estructurales, ontológicas y orientativas - que podemos encontrar en los diarios deportivos, centrándonos, pero, en la metáfora estructural EL FUTBOL ES UNA GUERRA. El objetivo de nuestro estudio es analizar metáforas que usamos en nuestra vida cotidiana para hablar del deporte, ciñéndonos al fútbol. Concretamente, nuestro análisis se centrará, dentro del ámbito de los medios de comunicación, en los diarios deportivos. Este trabajo no sólo debería servir para darnos cuenta de las metáforas que impregnan el mundo de los deportes, sino que, además, debería servir para darnos cuenta de los motivos por los que utilizamos estas metáforas y no otras, unos motivos que, como nos muestran los estudiosos Lakoff y Johnson, están relacionados con nuestra cultura y la relación que mantenemos con el mundo que nos rodea.

Traditionally, metaphor has been studied by scholars as a figure of speech used especially in poetry. Recently, however, cognitive linguistics has been interested in the metaphor. Currently, based on studies of Lakoff and Johnson, has shown that this figure of speech is not only a stylistic figure, but also reflects a cognitive process that permeates our language and thought. Humans in our daily lives constantly conceptualize more abstract areas of our experience with specific domains.