La criminalización de la pobreza : La cara oculta de la doctrina neoliberal

Abstract

Los índices de desigualdad siguen alcanzando cifras de récord. Criminalizar a las clases bajas hace más fácil justificar estos niveles de crecimiento de la desigualdad. El papel de los medios de comunicación resulta clave para entender cómo se han instalado en la opinión pública ciertos prejuicios y estigmas. Desde el poder establecido se promueve la idea de que la desigualdad es racional, ya que se trataría simplemente de una expresión de las diferencias de talento y habilidades. La figura del Estado se reconstruye con una expansión penal sin precedentes para sostener un proyecto político: el neoliberalismo. La severidad penal se presenta como una necesidad saludable. El proceso es perverso: primero la precarización del mundo laboral en beneficio de las grandes empresas y la disminución de las ayudas sociales provocan un empobrecimiento general entre las clases más bajas, a continuación la angustia llega a las clases medias y éstas, entonces, exigen al Estado todavía más austeridad y mano dura para con los pobres y las minorías. La miseria de los programas asistenciales y el esplendor de las cárceles son las dos caras de la misma moneda.

Els indicadors de la desigualtat social continuen assolint xifres de rècord. Criminalitzar les classes baixes fa més fàcil justificar aquests nivells de creixement de la desigualtat. El paper dels mitjans de comunicació esdevé clau per a entendre de quina manera s'hi han instal·lat a l'opinió pública certs prejudicis i estigmes. Des del poder establert es fomenta la idea que la desigualtat és quelcom racional, simplement una expressió de les diferències de talent i habilitats. La figura de l'Estat es reconstrueix amb una expansió penal sense precedents per tal de sostenir un projecte polític: el neoliberalisme. La severitat penal es presenta com a una necessitat saludable. El procés és pervers: en primer lloc, la precarització del món laboral en benefici de les grans empreses i la disminució de les ajudes socials provoquen un empobriment general entre les classes més baixes, seguidament l'angoixa arriba a les classes mitjanes i aquestes, llavors, exigeixen a l'Estat encara més austeritat i mà dura envers els pobres i les minories. La misèria dels programes assistencials i l'esplendor de les presons són les dues cares de la mateixa moneda.

The inequality marks are reaching figures of record. Criminalizing the low classes makes it easier to justify this growth of the inequality levels. The role of the media is crucial to understand the way some prejudices and stigmas have fitted into the public opinion. From the established power is promoted the idea that inequality is something rational, since it would be just an expression of differences of talent and skills. The State symbol is rebuilt through a penal expansion with no precedents to sustain a political project: Neoliberalism. The penal severity is presented as a healthy requirement. It is a perverse process: the job insecurity that benefits big companies, and the decrease of social welfare cause a general impoverishment among the lowest classes, then the anxiety reaches the middle classes, and these demand to the State even more austerity and to be tougher on the poor and the minorities. The misfortune of the care plans and the splendor of the prisons are two sides of the same coin.