Art and speculative futures 'what would happen if...?'

Abstract

Approaching art from a speculative point of view also involves thinking about other possible worlds beginning in the invention of futures that defy the logic of continuity and that can still surprise us. It means asking ourselves «what would happen if...», and completing the second part of the sentence as might the «idiot», that conceptual character able to generate the interstice from which other questions emerge, questions for which the conclusions can neither be taken for granted nor can it be assumed that the seeking for their meanings was exhausted. To speculate is to formulate these questions in the form of future fictions and to seek out possible responses without being ashamed of the uncertainty or faltering attempts. To speculate about the future is also to speculate about the present and the past, to create contemporary fables, far-reaching accounts that induce thought.

Abordar el arte desde lo especulativo implica también pensar otros mundos posibles a partir de la invención de futuros que escapen a la lógica de la continuidad y que sigan teniendo la posibilidad de sorprendernos. Significa preguntarnos por el «qué pasaría si...» completando la segunda parte de la frase tal y como lo haría el «idiota», aquel personaje conceptual capaz de generar el intersticio para la emergencia de otras preguntas, aquellas que no dan por sentadas las conclusiones, ni presuponen agotados los significados de aquello que se busca conocer. Especular es formular esas preguntas en forma de ficciones de futuro y buscar respuestas posibles sin avergonzarnos de la duda ni el balbuceo. Especular sobre el futuro es también hacerlo sobre el presente y el pasado, crear fabulaciones contemporáneas, relatos densos que conducen al pensamiento.

Abordar l'art des de l'aspecte especulatiu implica pensar també altres possibles mons, a partir de la invenció de futurs que escapen a la lògica de la continuïtat i que guarden la possibilitat de sorprendre'ns. Vol dir preguntar-nos pel «què passaria si...» i completar així la segona part de la frase tal com ho faria l'«idiota», aquell personatge conceptual capaç de generar l'interstici per a l'emergència d'altres preguntes, les que no donen per fet les conclusions ni pressuposen esgotats els significats d'allò que es busca conèixer. Especular és formular aquestes preguntes en forma de ficcions de futur, i buscar-hi respostes possibles sense avergonyir-nos del dubte ni del balboteig. Especular sobre el futur és fer-ho també sobre el present i el passat, crear fabulacions contemporànies, relats densos que condueixen al pensament.