Hábitos de desayuno en estudiantes de primaria y secundaria: posibilidades para la educación nutricional en la escuela

Abstract

Despite the nutritional importance of breakfast for development and its association with better learning and academic performance, numerous studies highlight the fact that in many cases this meal is skipped or consists of unsuitable food. The aim is to determine the quality of breakfast of schoolchildren aged 10 to 16 in order to determine when the best time would be to introduce educational programmes on the importance of this meal and how to improve its quality. Methods: Observational, descriptive cross-sectional study based on a questionnaire consisting of closed questions on the breakfast habits of primary and secondary schoolchildren. Only 18.5% of schoolchildren have a quality breakfast. The poor quality of this meal increases with each academic year and is associated with the fact of having breakfast alone. At both stages of education the foods most frequently consumed at home are dairy products and cereals, while those who breakfast at school are more likely to have a sandwich. However, differences are observed between primary and secondary level in regard to the consumption of fruit and sugary drinks, amongst others. It would be interesting to assess the introduction of school breakfast programmes that include not only primary schoolchildren but also, and especially, adolescents, as a greater number in this group tend to skip breakfast. Interventions should be aimed at correcting the most common deviations observed at each stage of education.

A pesar de la relevancia nutricional del desayuno para el desarrollo y su asociación a un mejor aprendizaje y rendimiento escolar, numerosos estudios ponen en evidencia que en muchos casos se omite o se hace mal. El objetivo es determinar la calidad del desayuno de estudiantes de entre 10 y 16 años con intención de determinar en qué momento sería conveniente realizar programas educativos sobre la importancia de esta comida y cómo mejorar su calidad. Se ha realizado un estudio observacional, descriptivo y transversal a partir de un cuestionario con preguntas cerradas acerca de los hábitos de alimentación en el desayuno en estudiantes de educación primaria y secundaria. Solo el 18,5% de los estudiantes realiza un desayuno de buena calidad y su mala calidad va aumentando progresivamente con los cursos y se asocia al hecho de desayunar solo. En ambos niveles educativos los alimentos más consumidos en casa pertenecen al grupo de los lácteos y los cereales, mientras que en el centro escolar, el bocadillo resulta el desayuno más habitual; no obstante, se observan diferencias entre primaria y secundaria en cuanto al consumo de fruta y bebidas azucaradas, entre otros. Sería interesante valorar la instauración de programas de desayuno escolar incluyendo en ellos no solo a estudiantes de primaria, sino también, y especialmente, a adolescentes pues son estos quienes omiten esta comida en mayor proporción. Las intervenciones deberían orientarse a corregir las desviaciones más habituales observadas en cada uno de los niveles educativos.

Tot i la rellevància nutricional de l'esmorzar per al desenvolupament i la seva associació a un millor aprenentatge i rendiment escolar, nombrosos estudis posen en evidència que en molts casos s'omet o es fa malament. L'objectiu és determinar la qualitat de l'esmorzar d'estudiants d'entre 10 i 16 anys amb intenció de determinar en quin moment seria convenient realitzar programes educatius sobre la importància d'aquest àpat i com millorar la seva qualitat. S'ha realitzat un estudi observacional, descriptiu i transversal a partir d'un qüestionari amb preguntes tancades sobre els hàbits d'alimentació en l'esmorzar a estudiants d'educació primària i secundària. Només el 18,5% dels estudiants realitza un esmorzar de bona qualitat i la seva mala qualitat va augmentant progressivament amb els cursos i s'associa al fet d'esmorzar sol. En ambdós nivells educatius els aliments més consumits a casa pertanyen al grup dels lactis i els cereals, mentre que al centre escolar, l'entrepà resulta l'esmorzar més habitual; no obstant això, s'observen diferències entre primària i secundària pel que fa al consum de fruita i begudes ensucrades, entre d'altres. Seria interessant valorar la instauració de programes d'esmorzar escolar incloent-hi no només a estudiants de primària, sinó també, i especialment, a adolescents ja que són aquests els que ometen aquest menjar en major proporció. Les intervencions s'haurien d'orientar a corregir les desviacions més habituals observades en cada un dels nivells educatius.