Smart contradictions: The politics of making Barcelona a self-sufficient city

Abstract

In recent years, the Smart City has become a very popular concept amongst policy makers and urban planners. In a nutshell, the Smart City refers to projects and planning strategies that aim to join up new forms of inclusive and low-carbon economic growth based on the knowledge economy through the deployment of information and communication technologies. However, at the same time as new urban Smart interventions are being designed and applied, insufficient attention has been paid to how these strategies are inserted into the wider political economy and, in particular, the political ecology of urban transformation. Therefore, in this paper we critically explore the implementation of the Smart City, tracing how the environment' and environmental concerns have become an organising principle in Barcelona's Smart City strategy. Through an urban political ecology prism we aim to critically reflect upon the contradictions of the actually existing Smart City in Barcelona and how Smart discourses and practices might be intentionally or unintentionally mobilised in ways that serve to depoliticise urban redevelopment and environmental management. The paper stresses the need to repoliticise the debates on the Smart City and put citizens back at the centre of the urban debate.

En los últimos años, la ciudad inteligente se ha convertido en un concepto muy popular entre los políticos y planificadores urbanos. En pocas palabras, smart city se refiere a proyectos y estrategias de planificación que apuntan a unir nuevas formas de crecimiento económico inclusivo y bajo en carbono basadas en la economía del conocimiento a través del despliegue de tecnologías de información y comunicación. Sin embargo, al mismo tiempo que se diseñan y aplican nuevas intervenciones urbanas inteligentes, se ha prestado poca atención a cómo estas estrategias se insertan en la economía política más amplia y, en particular, en la ecología política de la transformación urbana. Por lo tanto, en este documento, exploramos críticamente la implementación de smart city, rastreando cómo el medio ambiente y las preocupaciones ambientales se han convertido en un principio de organización en la estrategia de ciudad inteligente de Barcelona. A través de un prisma de ecología política urbana pretendemos reflexionar críticamente sobre las contradicciones de la ciudad inteligente realmente existente en Barcelona y sobre cómo los discursos y las prácticas inteligentes pueden movilizarse de manera intencional o no, de manera tal que despoliticen la reurbanización y la gestión ambiental. El documento enfatiza la necesidad de repolitizar los debates sobre smart city y volver a colocar a los ciudadanos en el centro del debate urbano.

En els últims anys, la ciutat intel·ligent s'ha convertit en un concepte molt popular entre els polítics i planificadors urbans. En poques paraules, smart city es refereix a projectes i estratègies de planificació que apunten a unir noves formes de creixement econòmic inclusiu i baix en carboni basades en l'economia del coneixement a través del desplegament de tecnologies d'informació i comunicació. No obstant això, al mateix temps que es dissenyen i apliquen noves intervencions urbanes intel·ligents, s'ha prestat poca atenció a com aquestes estratègies s'insereixen en l'economia política més àmplia i, en particular, en l'ecologia política de la transformació urbana. Per tant, en aquest document, vam explorar críticament la implementació d'smart city, rastrejant com el medi ambient i les preocupacions ambientals s'han convertit en un principi d'organització en l'estratègia de ciutat intel·ligent de Barcelona. A través d'un prisma d'ecologia política urbana pretenem reflexionar críticament sobre les contradiccions de la ciutat intel·ligent realment existent a Barcelona i sobre com els discursos i les pràctiques intel·ligents poden mobilitzar-se de manera intencional o no, de tal manera que despolititzen la reurbanització i la gestió ambiental. El document emfatitza la necessitat de repolititzar els debats sobre smart city i tornar a col·locar als ciutadans en el centre del debat urbà.