Financializing desalination: Rethinking the returns of big infrastructure

Abstract

Against the trend prevalent during the 1990s and 2000s, large-scale infrastructural projects have made a comeback in the water sector. Although sometimes framed as part of a broader sustainable transition, the return of big infrastructure is a much more complicated story in which finance has played a crucial role. In the following article, we explore this encounter between finance and water infrastructure using the case of Britain's first experiment in desalination technologies, the Thames Water Desalination Plant (TWDP). On the surface, the plant appears to be a classic example of the successes of normative industrial ecology, in which sustainability challenges have been met with forward-thinking green innovations. However, the TWDP is utterly dependent on a byzantine financial model, which has shaped Thames Water's investment strategy over the last decade. This article returns to the fundamental question of whether London ever needed a desalination plant in the first place. Deploying an urban political ecology approach, we demonstrate how the plant is simultaneously an iconic illustration of ecological modernization and a fragile example of an infrastructure-heavy solution to the demands of financialization. Understanding the development of the TWDP requires a focus on the scalar interactions between flows of finance, waste, energy and water that are woven through the hydrosocial cycle of London.

Contra la tendencia prevaleciente durante los años 1990 y 2000, los proyectos de infraestructura a gran escala han vuelto a aparecer en el sector del agua. Aunque a veces se enmarca como parte de una transición sostenible más amplia, el retorno de la gran infraestructura es una historia mucho más complicada en la que las finanzas han desempeñado un papel crucial. En el siguiente artículo exploramos este encuentro entre las finanzas y la infraestructura del agua utilizando el caso del primer experimento de Gran Bretaña en tecnologías de desalinización, la Planta de Desalinización de Agua del Thames (TWDP). En la superficie, la planta parece ser un ejemplo clásico de los éxitos de la ecología industrial normativa, en la cual los desafíos de sostenibilidad se han encontrado con innovaciones ecológicas progresistas. Sin embargo, el TWDP es completamente dependiente de un modelo financiero bizantino, que ha dado forma a la estrategia de inversión de Thames Water en la última década. Este artículo vuelve a la cuestión fundamental de si Londres alguna vez necesitó una planta de desalinización en primer lugar. Implementando un enfoque de ecología política urbana, demostramos cómo la planta es a la vez una ilustración icónica de la modernización ecológica y un ejemplo frágil de una solución de infraestructura pesada a las demandas de financiarización. Comprender el desarrollo del TWDP requiere un enfoque en las interacciones escalares entre los flujos de financiamiento, desperdicio, energía y agua que se tejen a través del ciclo hidrosocial de Londres.

Contra la tendència prevalent durant els anys 1990 i 2000, els projectes d'infraestructura a gran escala han tornat a aparèixer en el sector de l'aigua. Encara que de vegades s'emmarca com a part d'una transició sostenible més àmplia, el retorn de la gran infraestructura és una història molt més complicada en què les finances han tingut un paper crucial. En el següent article explorem aquesta trobada entre les finances i la infraestructura de l'aigua utilitzant el cas del primer experiment de la Gran Bretanya en tecnologies de dessalinització, la Planta de Dessalinització d'Aigua del Thames (TWDP). A la superfície, la planta sembla ser un exemple clàssic dels èxits de l'ecologia industrial normativa, en la qual els desafiaments de sostenibilitat s'han trobat amb innovacions ecològiques progressistes. No obstant això, el TWDP és completament depenent d'un model financer bizantí, que ha donat forma a l'estratègia d'inversió de Thames Water en l'última dècada. Aquest article torna a la qüestió fonamental de si Londres alguna vegada va necessitar una planta de dessalinització en primer lloc. Implementant un enfocament d'ecologia política urbana, vam demostrar com la planta és alhora una il·lustració icònica de la modernització ecològica i un exemple fràgil d'una solució d'infraestructura pesada a les demandes de financiarització. Comprendre el desenvolupament del TWDP requereix un enfocament en les interaccions escalessis entre els fluxos de finançament, malbaratament, energia i aigua que es teixeixen a través del cicle hidrosocial de Londres.