Guerra civil y condición de la mujer en la novela catalana: Pedra de tartera, de Maria Barbal

Abstract

Diez años después de la muerte de Franco, la escritora catalana Maria Barbal publicó Pedra de tartera (1985), una novela sobre la trayectoria vital de una campesina del Pirineo marcada por la Guerra Civil española. El objetivo de este artículo es demostrar que el éxito local e internacional de la obra reside en la capacidad de la voz narrativa por rememorar el pasado desde el posicionamiento ético en contra de los seculares poderes patriarcales y el compromiso con la denuncia de la condición de la mujer. La obra de Barbal ha merecido una atención académica poco significativa, que además no ha profundizado en su dimensión de relato de guerra. Con el fin de situar Pedra de tartera en el corpus de narrativas de la memoria que abordan la Guerra Civil, proponemos una exégesis que pone el foco en el reconocimiento de la violencia patriarcal, bélica y postbélica que sufre la protagonista.

Ten years after Franco¿s death, the Catalan writer Maria Barbal published Stone in a Landslide (1985), a novel about the life story of a peasant woman of the Pyrenees marked by the Spanish Civil War. The aim of this paper is to prove that local and international success of the work lies in the ability of the narrative voice to remember the past from the ethical stance against the secular patriarchal powers and commitment to denouncing the woman¿s condition. The work of Barbal still has not had the academic attention that it deserves, especially as a war narrative. In order to place Stone in a Landslide in the corpus of the narrative of memory addressing Civil War, we propose an exegesis that places the focus on the recognition of patriarchal, war and postwar violence suffered by the protagonist.

Deu anys després de la mort de Franco, l'escriptora catalana Maria Barbal va publicar Pedra de tartera (1985), una novel·la sobre la trajectòria vital d'una camperola del Pirineus marcada per la Guerra Civil espanyola. L'objectiu d'aquest article és demostrar que l'èxit local i internacional de l'obra resideix en la capacitat de la veu narrativa per rememorar el passat des del posicionament ètic en contra dels seculars poders patriarcals i el compromís amb la denúncia de la condició de la dona. L'obra de Barbal ha merescut una atenció acadèmica poc significativa, que a més no ha aprofundit en la seva dimensió de relat de guerra. Amb la finalitat de situar Pedra de tartera en el corpus de narratives de la memòria que aborden la Guerra Civil, proposem una exègesi que posa el focus en el reconeixement de la violència patriarcal, bèl·lica i postbélica que sofreix la protagonista.