L'aprenentatge cooperatiu i els alumnes amb TEA: un repte per a la inclusió educativa

Abstract

La inclusió de tots els alumnes a les escoles ordinàries és un dels eixos vertebradors de l'educació actual. És fonamental avaluar les necessitats de cada infant i ajustar les propostes didàctiques per tal que tots els alumnes s'hi puguin endinsar amb èxit. L'aprenentatge cooperatiu s'entén com una eina inclusiva i didàctica que fomenta la participació de tot l'alumnat en la construcció de coneixement compartit i una bona autoestima. Els alumnes amb TEA també hi han de tenir un lloc. Per això, en aquest estudi de cas l'objectiu principal és avaluar quines estratègies d'aprenentatge afavoreixen una participació més efectiva de l'alumnat amb TEA dins les activitats cooperatives, així com establir un protocol d'actuació que esdevingui un suport per al professorat. A través de l'observació, s'han recollit dades relacionades amb tres dimensions (social, personal i acadèmica) de vuit alumnes, quatre per al grup experimental on es s'ha dut a terme la intervenció i quatre per al control, els quals es troben cursant Quart i Sisè de Primària respectivament. A cada grup hi ha un alumne amb TEA. S'han realitzat deu observacions durant quatre setmanes del primer trimestre de curs. Els resultats mostren que l'equip per al qual es preveu un suport determinat durant les activitats en equip, millora el seu funcionament i la consecució dels seus objectius. Per tant, podem concloure que quan es dissenya prèviament l'ajuda, no només s'incideix en la inclusió dels alumnes amb TEA, sinó que l'ajuda s'afavoreix el desenvolupament de tots els companys d'equip.

The paper is based on a case study to demonstrate that inclusion is a must-have for education. Students need to have opportunities to participate at school despite their specific needs. Children's circumstances should be evaluated to adjust learning units. Not only may students be included in mainstream schools, but need to receive structured supports to ensure their participation and knowledge building. Cooperative learning is an inclusive tool to organize classrooms. It promotes peer-to-peer learning as well as it promotes students' self-esteem. The principal aim of this paper is to measure which learning strategies facilitate autistic students inclusion. Furthermore, a protocol is designed to help teachers. To this purpose, eight students from Primary have been included in the study: four from Fourth Grade in the clinical trial and four others from Sixth Grade in the non-clinical trial. One student per team has ASD. Ten cooperative learning sessions have been observed for a period of four weeks during the first term of the school year. For the data pick-up, a consistent pattern based on three dimensions (social, personal and academic) has been followed. Outcomes have revealed that when supports are anticipated in the clinical trial, team success is higher than in the non-clinical trial where supports are not organized beforehand. As a result of the study, we can state that when supports are planned, not only may students with ASD improve, but all the team enhances the chances of success.

La inclusión de todos los alumnos en los centros ordinarios es uno de los puntos clave de la educación actual. Evaluar las necesidades individuales y adaptar las propuestas didácticas con el fin que todos puedan participar de ellas con éxito es fundamental. El aprendizaje cooperativo es una herramienta inclusiva y didáctica que fomenta la participación de todo el alumnado en la construcción del conocimiento compartido y una buena autoestima. Los alumnos con TEA también deben tener un sitio en el aula. Por este motivo, en este estudio de caso el objetivo principal es evaluar las estrategias de aprendizaje que favorecen una participación más efectiva del alumnado con TEA en las actividades cooperativas, así como establecer un protocolo de actuación que sirva de ayuda para el profesorado. A través de la observación, se han recogido datos relacionados con tres dimensiones (social, personal y académica) de ocho alumnos, cuatro para el grupo experimental donde se ha llevado a cabo la intervención y cuatro para el grupo control, los cuales se encuentran en Cuarto y Sexto de Primaria respectivamente. A cada grupo hay un alumno con TEA. Se han realizado diez observaciones durante cuatro semanas del primer trimestre de curso. Los resultados demuestran que el equipo donde se diseñan previamente las ayudas que se ofrecerán durante las actividades en equipo, mejora su funcionamiento y la consecución de objetivos. Por lo tanto, afirmamos que cuando se planifica la ayuda con anterioridad, no sólo se incide en la inclusión de los alumnos con TEA, sino que la ayuda favorece el desarrollo de todo el equipo.