Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/75145
Títol: Posicionaments polítics i centralitat social. Una lectura de les distàncies polítiques i culturals entre els joves catalans
Autoria: Gonzàlez Balletbò, Isaac  
Benito Pérez, Ricard  
Resum: La centralitat social és a la classe mitjana el que posseir un elevat capital cultural i social és a les elits. La centralitat social implica sentir-se interpel·lat com a agent actiu pel tramat institucional que l'envolta i que ordena la vida pública, de forma que es reconeix plenament com a ciutadà. Fins i tot si s'és crític amb aquest entorn institucional, no és percebut com a aliè. Però la centralitat social no és només una percepció: se sustenta en un tramat relacional que fa que les persones sentin ben lluny o ben a prop la proximitat de les posicions institucionalment significatives. En aquesta recerca hem investigat fins a quin punt les pràctiques i els imaginaris polítics i participatius funcionen com a constructes culturals de capitalització simbòlica de la classe mitjana, associats al concepte de centralitat social. Les dimensions de la centralitat social que hem abordat són: la centralitat política (integrada per les percepcions polítiques, les actituds polítiques i l'activisme polític), la ideologia, la participació associativa, l'adscripció nacional, la trajectòria lingüística i el consum cultural legítim. Per fer-ho, hem treballat sobre les dades de l'Enquesta de Participació i Política (2011), l'Enquesta a la Joventut de Catalunya (2012) i l'enquesta del CIS Cultura Política de los Jóvenes (2011). En l'anàlisi ens hem emprat sobretot models de regressió, i en la majoria dels models les variables que hem situat com a dependents són les diferents dimensions (i subdimensions) de la centralitat social. L'anàlisi demostra que no existeix la centralitat social com a marcador sistemàtic de la frontera cultural, relacional i perceptiva entre els joves de classe mitjana i de classe subalterna. No agrupa sistemàticament els joves que s'hi ubiquen i exclou els que no. En canvi, la centralitat social esdevé un nòdul on conflueixen tota una sèrie de tendències subjacents en les preferències i disposicions polítiques i culturals dels joves; efectivament, no estan determinades pel seu estatus familiar i personal, però hi estan profundament influïdes. La complexitat de la realitat social fa que cap manifestació cultural (ni les dels gustos i preferències artístiques, ni encara menys les dels gustos, preferències i disposicions cíviques i polítiques) estigui totalment determinada per la posició estructural de la qual es parteix o que s'ha adquirit. Els gustos conflueixen i prenen configuracions canviants al llarg del temps; es produeixen dinàmiques imitatives i contagis entre grups en posicions socials diferents; les posicions estructurals que els individus ocupen no són absolutament rígides, inamovibles i heretades; la frontera econòmica del que hem anomenat classe mitjana i classe subalterna és tot menys clara, de forma que no és d'estranyar que tampoc ho siguin les seves expressions culturals. Tot plegat fa absurd pensar en la centralitat social en termes deterministes. Alhora, obviar la profunda associació que s¿evidencia entre l'estatus socioeconòmic i la centralitat social dificulta enormement poder radiografiar la nostra societat. En termes generals, el més interessant de l'estudi ha estat comprovar la forta afinitat que s'estableix entre les diferents dimensions de la centralitat social. Totes elles apunten en una mateixa direcció i afecten, en positiu o en negatiu, perfils força similars de persones. La centralitat social no diferencia de forma rígida i contundent els joves, però estableix uns gradients d'afinitats carregades de connotacions classistes, malgrat no dibuixi fronteres precises. En aquest sentit, la centralitat social emergeix com un concepte clau per entendre les distàncies en les cosmovisions dels joves, i, vinculat a això, la manera en què conceben la seva posició en la societat i les seves possibilitats de mobilitat ascendent. Així doncs, més enllà del valor d'ús de les pràctiques polítiques i participatives -el que podríem anomenar la dimensió pràctica d¿aquestes qüestions-, totes elles carreguen una dimensió simbòlica, un valor de canvi que hi opera en paral·lel. Les dimensions de la centralitat social són un llenguatge no verbal que ens parla de qui som i de quina posició ocupem en el món, de com ens posicionem en relació a aquells que no estan en la mateixa situació que nosaltres. En aquest sentit, la centralitat social no (no només) delimita carències, com tendim a pensar. La centralitat social (també) ens parla de com pensen i conceben la societat els joves "que se'n surten" (o que creuen que se'n sortiran) i "aquells que no se'n surten".
Paraules clau: joventut
participació ciutadana
cultura política
desigualtat social
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/report
info:eu-repo/semantics/report
Data de publicació: 2015
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Treballs, papers de recerca

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
Posicionaments poltics i centralitat social.pdf2,13 MBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons