Heminegligencia, origen y consecuencias. Una visión actual de las terapias eficaces y desarrollo de una propuesta de intervención

Abstract

La heminegligencia es una afección que consiste en la incapacidad para prestar atención a estímulos sensoriales en la región contralateral al hemisferio dañado por un accidente cerebrovascular, ignorando los distintos estímulos que se presentan en esa porción de espacio. Las zonas cerebrales afectadas que hacen que se produzca este trastorno pertenecen a la corteza parietal mayoritariamente. En la actualidad, existen multitud de tratamientos eficaces para la rehabilitación o la compensación de la heminegligencia. El objetivo de nuestra revisión sistemática ha sido revisar los tratamientos más relevantes actualmente, abarcando un periodo de 10 años atrás. Se encontró que la estimulación optocinética, la adaptación prismática, la estimulación magnética transcraneal y la terapia con realidad virtual, son los cuatro grandes pilares de la rehabilitación para pacientes con heminegligencia en la actualidad. Las cuatro terapias mostraron ser eficaces, independientemente de la etiología y la localización de la lesión, al igual que del resto de características del paciente. Por lo tanto, podríamos decir que, cualquiera de las cuatro terapias serían una buena opción para una intervención de heminegligencia. A su vez, se expone una proposición de intervención neuropsicológica para un paciente real diagnosticado con heminegligencia. La intervención se ha realizado con un tratamiento de estimulación magnética transcraneal de baja frecuencia, unido a una rehabilitación cognitiva y conductual. Se ha propuesto, a su vez, una intervención de mantenimiento a través de terapia con realidad virtual.

The unilateral spatial neglect is a condition which disables the capability of paying attention to sensory stimuli in the contralateral region to the hemisphere damaged by a cerebrovascular stroke, thus, ignoring different stimuli that happen in such space. The affected brain areas that contribute to this disorder mostly belong to the parietal cortex. Currently, there are many efficient treatments for the rehabilitation or compensation of unilateral spatial neglect. The objective of our systemic review is to find the most relevant current therapies starting ten years ago. It has been found that optokinetic stimulation, prism adaptation, transcraneal magnetic stimulation and virtual reality therapy are foundational to rehabilitation of patients suffering from unilateral spatial neglect at the moment. The abovementioned therapies proved to be efficient in spite of the etiology and location of the damage, as well as the rest of the characteristics of the patient. Therefore, we could state that any of the four therapies would be a good procedure for unilateral spatial neglect. A proposition for neuropsychological intervention of a patient diagnosed with unilateral spatial neglect is in turn presented. The intervention has been carried out by means of low frequency transcraneal magnetic stimulation together with behavioral and cognitive rehabilitation. A maintenance intervention using virtual reality therapy has been proposed.

La heminegligencia és una afecció que consisteix en la incapacitat per parar esment a estímuls sensorials a la regió contralateral a l'hemisferi danyat per un accident cerebrovascular, ignorant els diferents estímuls que es presenten en aquesta porció d'espai. Les zones cerebrals afectades que fan que es produeixi aquest trastorn pertanyen a l'escorça parietal majoritàriament. En l'actualitat, existeixen multitud de tractaments eficaços per a la rehabilitació o la compensació de la heminegligencia. L'objectiu de la nostra revisió sistemàtica ha estat revisar els tractaments més rellevants actualment, abastant un període de 10 anys enrere. Es va trobar que l'estimulació optocinètica, l'adaptació prismàtica, l'estimulació magnètica transcraneal i la teràpia amb realitat virtual, són els quatre grans pilars de la rehabilitació per a pacients amb heminegligència en l'actualitat. Les quatre teràpies van mostrar ser eficaces, independentment de l'etiologia i la localització de la lesió, igual que de la resta de característiques del pacient. Per tant, podríem dir que, qualsevol de les quatre teràpies serien una bona opció per a una intervenció de heminegligència. Al seu torn, s'exposa una proposició d'intervenció neuropsicològica per a un pacient real diagnosticat amb heminegligència. La intervenció s'ha realitzat amb un tractament d'estimulació magnètica transcraneal de baixa freqüència, unit a una rehabilitació cognitiva i conductual. S'ha proposat, al seu torn, una intervenció de manteniment a través de teràpia amb realitat virtual.