Changement politique au Moyen-Orient : premières réflexions consolidées et défis pour l'avenir

Abstract

Anys després que acabés el règim de l'apartheid a Sud-àfrica i la reforma democràtica d'Indonèsia, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica estan començant a canviar políticament. Les revoltes populars que s'estan propagant per la regió van començar a Tunis el desembre de 2010 i a Egipte el 25 de gener de 2011. Aquestes sublevacions no són el resultat d'intervencions estrangeres ni un efecte secundari de plans no nacionals, sinó que sorgeixen més aviat a partir dels joves que volen poder decidir el seu futur. La generació més jove vol recuperar la seva llibertat, els drets humans i la dignitat, i vol estar políticament representada en el govern dels seus països. En exigir i provocar canvis i reformes, han aportat una vitalitat i una determinació renovades a la democràcia en molts estats de la regió. També han donat unes lliçons molt valuoses que cal aprendre, tant pels aspectes positius com pels negatius. Cal subratllar aquestes lliçons, i també cal que els nous actors emergents de l'escena política de la regió tinguin accés a aquest coneixement.

Years after the end of the apartheid regime in South Africa and the democratic reform in Indonesia, the Middle East and North Africa are beginning to change politically. The current popular uprisings sweeping across the region began in Tunisia in December 2010 and in Egypt on 25 January 2011. These uprisings are not the product of foreign interventions or a side-effect of non-domestic agendas. Rather, they are concerned with young men and women who are determined to take their future into their own hands. The younger generation wants their freedom, human rights, and dignity back, and they want to be politically represented in the governance of their countries. As they call for and usher in change and reform, they have brought a renewed vitality and insistence on democracy in many states across the region. They have also raised valuable lessons to be learned, both positively and negatively. These lessons need to be underlined and access to that knowledge should be available for the new emerging actors on the political stage in the region.

Años después del final del régimen del apartheid en Sudáfrica y de la reforma democrática de Indonesia, Oriente Medio y el norte de África están empezando a cambiar políticamente. Las revueltas populares que se están propagando por la región empezaron en Túnez en diciembre del 2010 y en Egipto el 25 de enero del 2011. Estas sublevaciones no son resultado de intervenciones extranjeras ni un efecto secundario de planes no nacionales, sino que más bien surgen a partir de los jóvenes que quieren tener poder de decisión sobre su futuro. La generación más joven quiere recuperar su libertad, los derechos humanos y la dignidad, y desea sentirse políticamente representada en el gobierno de sus países. Al exigir y provocar cambios y reformas, han aportado una vitalidad y una obstinación renovadas a la democracia en muchos estados de la región. También han planteado unas lecciones muy valiosas que hay que aprender, tanto por lo positivo como por lo negativo. Es necesario subrayar estas lecciones, y los nuevos actores emergentes de la escena política de la región deben tener acceso a este conocimiento.

Quelques années après la fin du régime de l'apartheid en Afrique du Sud et de la réforme démocratique en Indonésie, le Moyen-Orient et l'Afrique du Nord commencent à changer de politique. Les révoltes populaires qui se propagent dans la région ont commencé en Tunisie au mois de décembre 2010 et en Egypte le 25 janvier 2011. Ces soulèvements ne sont pas le résultat d'interventions étrangères ni un effet secondaire de plans non nationaux, ils surgissent des jeunes qui veulent obtenir un pouvoir de décision sur leur avenir. La plus jeune génération veut récupérer sa liberté, les droits de l'homme et la dignité, et veut se sentir politiquement représentée dans le gouvernement de son pays. En exigeant et en provoquant des changements et des réformes, ils ont apporté une vitalité et une obstination rénovées à la démocratie dans de nombreux états de la région. Ils ont également donné de très utiles leçons qu'il faut apprendre, autant sur le plan positif que négatif. Il est nécessaire de souligner ces leçons, et les nouveaux acteurs émergeants de la scène politique doivent avoir accès à cette connaissance.