La société civile dans les pays en voie de développement - considérations conceptuelles

Abstract

En aquest article, la societat civil es defineix com un àmbit no normatiu, sinó analiticològic, que constitueix una esfera de societat diferenciada dels àmbits circumdants de la família, l'economia i l'estat. La societat civil, segons el concepte que es presenta aquí, és realitat (no utopia); és política, però no democràtica per naturalesa; no està lligada a la democràcia i no és civilitzada per naturalesa. En la situació ideal, cosa rara als països en vies de desenvolupament, els àmbits circumdants (estat, família, economia) i també la societat civil són potents. En aquestes circumstàncies no existeix cap joc de suma zero entre la societat civil i els àmbits circumdants, sinó equilibri i fins i tot suport mutu. Als països en vies de desenvolupament la situació no sol ser aquesta. En aquests països, els dèficits particulars dels àmbits circumdants influeixen en la societat civil no autònoma des de l'exterior. Als països en vies de desenvolupament, a més a més, la societat civil es fractura a través de canals "no emancipadors" (no democràtics, no econòmics, no civilitzats), que defineixen els processos sociopolítics que, partint d'uns àmbits circumdants deficients, recorren la societat civil i són "més potents" que el canal oposat "no emancipador" corresponent. La combinació respectiva d'aquests canals i els canals oposats serveix com a base per a una tipologia de les societats civils, sobre la qual es pot construir una política de desenvolupament.

In this article, civil society is defined as a non-normative, analytical-logic realm which constitutes a societal sphere distinct from the surrounding realms of family, economy and the state. Civil society, according to the concept presented here, is reality (not utopia), political, not democratic per se, not bound to democracy and not civilised per se. In the ideal situation, rare in developing countries, the surrounding realms (state, family, economy) as well as civil society are strong. In such circumstances, a zero-sum game is not played out between civil society and surrounding realms, but there is a balance, even mutual support. In developing countries, this is mostly not the case. Instead, in these countries, the particular deficits of the outside, surrounding realms influence the non-autonomous civil society. Moreover, in developing countries, civil society is fractured by ¿non-emancipating' (non-democratic, non-economic, non-civilised) channels, defining socio-political processes which, starting from deficient surrounding realms, run through civil society and are ¿stronger' than the corresponding ¿non-emancipating' opposing channel. The respective combination of these and opposing channels serves as a basis for a typology of civil societies on which development policy can be built.

En este artículo, la sociedad civil se define como un ámbito no normativo, sino analíticológico, que constituye una esfera societal diferenciada de los ámbitos circundantes de la familia, la economía y el estado. La sociedad civil, según el concepto que se presenta aquí, es realidad (no utopía), es política, no democrática de por sí, no está ligada a la democracia y no es civilizada de por sí. En la situación ideal, algo raro en los países en vías de desarrollo, los ámbitos circundantes (estado, familia, economía) y también la sociedad civil son potentes. En estas circunstancias no existe ningún juego de suma cero entre la sociedad civil y los ámbitos circundantes, sino equilibrio e incluso apoyo mutuo. En los países en vías de desarrollo la situación no acostumbra a ser esta. En estos países, los déficits particulares de los ámbitos circundantes influyen en la sociedad civil no autónoma desde el exterior. En los países en vías de desarrollo, además, la sociedad civil se fractura a través de canales "no emancipadores" (no democráticos, no económicos, no civilizados), que definen los procesos sociopolíticos que, partiendo de unos ámbitos circundantes deficientes, recorren la sociedad civil y son "más potentes" que el canal opuesto "no emancipador" correspondiente. La combinación respectiva de estos canales y canales opuestos sirve como base para una tipología de las sociedades civiles, sobre la que puede construirse una política de desarrollo.

Dans cet article, la société civile est définie comme un domaine non normatif, mais analytico-logique qui représente une sphère sociétale différentiée des milieux environnants de la famille, l'économie et l'état. La société civile, selon le concept présenté ici, est une réalité (non pas une utopie), elle est politique, non pas naturellement démocratique, elle n'est pas liée à la démocratie et elle n'est pas naturellement civilisée. Dans la situation idéale, assez rare dans les pays en voie de développement, les milieux environnants (état, famille, économie) et aussi la société civile, sont puissants. Dans ces circonstances il n'existe aucun jeu à somme nulle entre la société civile et les milieux environnants, mais plutôt équilibre et même soutien mutuel. Dans les pays en voie de développement, la situation est rarement ainsi. Dans ces pays, les déficits particuliers des milieux environnants ont une influence sur la société civile non autonome depuis l'extérieur. Dans les pays en voie de développement, la société civile se fracture en outre à travers des canaux «non émancipateurs» (non démocratiques, non économiques, non civilisés), qui définissent les processus sociopolitiques qui, à partir de milieux environnants déficients, parcourent la société civile et sont «plus puissants» que le canal opposé «non émancipateur» correspondant. La combinaison respective de ces canaux et les canaux opposés sert de base pour une typologie des sociétés civiles, sur laquelle on peut construire une politique de développement.