L'Afghanistan et la paix à travers le paradigme du développement: une évaluation critique

Abstract

A plethora of academic literature claims that in the post Cold War political landscape, poverty and development deficits are key in sparking civil conflict. Out of this recognition a new paradigm has emerged which underpins the idea that, by working to overcome these deficits, the risk of conflict can be essentially reduced and/or mitigated. The 'peace through development' paradigm supports the assumptio n that development and security are essentially intertwined. In this paper I discuss the challenges and opportunities associated with the paradigm within the Afghan context, addressing the two core questions: (1) how are poverty and development deficits connected to violence and conflict? and (2) what are the prerequisites for development to play a conducive role in the peacebuilding alchemy? This paper argues that at large, sustainable peace in Afghanistan can only be achieved through sustainable development. However, it also recognises the tremendous challenges faced to fully capitalise on the peace dividend that development might be able to provide, and at the same time develops a roadmap for more conflict-sensitive development programming.

Una gran quantitat de literatura acadèmica indica que, en el paisatge polític posterior a la Guerra Freda, la pobresa i els dèficits en el desenvolupament són aspectes clau en l'aparició del conflicte civil. A partir d'aquesta constatació ha sorgit un nou paradigma que manté la idea que, si es treballa per tal de superar aquests dèficits, el risc de conflicte es pot reduir o mitigar d'una manera important. El paradigma de la pau a través del desenvolupament dóna suport a l'assumpció que el desenvolupament i la seguretat estan estretament interrelacionats. En aquest article discuteixo els reptes i les oportunitats associats a aquest paradigma dins el context afganès i tracto dues qüestions clau: (1) De quina manera estan connectats la pobresa i els dèficits de desenvolupament amb la violència i el conflicte?, i (2) Quins són els requisits previs per tal que el desenvolupament tingui aquest paper determinant dins el procés de construcció de la pau? Aquest article manté que, parlant d'una manera general, la pau sostenible a l'Afganistan només es pot aconseguir a través d'un desenvolupament sostenible. Tot i així, també s'hi reconeixen els enormes reptes que cal afrontar per tal d'aprofitar plenament els dividends de la pau que poden arribar gràcies al desenvolupament, i, així doncs, ofereix un full de ruta per a una programació del desenvolupament més sensible als conflictes.

Una plétora de literatura académica indica que, dentro del paisaje político posterior a la Guerra Fría, la pobreza y los déficits en el desarrollo son aspectos clave en la aparición del conflicto civil. A partir de esta constatación ha emergido un nuevo paradigma que sustenta la idea de que, si se trabaja para superar estos déficits, el riesgo de conflicto puede reducirse o mitigarse de una manera importante. El paradigma de la 'paz a través del desarrollo' apoya la asunción de que el desarrollo y la seguridad están estrechamente interrelacionados. En este artículo discuto los retos y las oportunidades asociados a este paradigma dentro del contexto afgano y abordo dos cuestiones clave: (1) ¿De qué manera están conectados la pobreza y los déficits de desarrollo con la violencia y el conflicto?, y (2) ¿Cuáles son los requisitos previos para que el desarrollo juegue este papel determinante dentro del proceso de construcción de la paz? Este artículo sostiene que, hablando en general, la paz sostenible en Afganistán sólo puede conseguirse a través de un desarrollo sostenible. No obstante, en él también se reconocen los enormes retos que deben afrontarse para aprovechar plenamente los dividendos de la paz que pueden llegar gracias al desarrollo, y con ello ofrece una hoja de ruta para una programación del desarrollo más sensible a los conflictos.

Une pléthore de littérature académique indique que, dans le paysage politique postérieur à la Guerre Froide, la pauvreté et les déficits dans le développement sont les aspects clé dans l'apparition du conflit civil. À partir de cette constatation, un nouveau paradigme a émergé soutenant l'idée qui, si l'on travaille pour surmonter ces déficits, le risque de conflit peut se réduire ou s'estomper considérablement. Le paradigme de la «paix à travers le développement» maintient l'hypothèse que le développement et la sécurité sont étroitement liés. Dans cet article je me penche sur les défis et les opportunités associés à ce paradigme au sein du contexte afghan et j'aborde deux questions clé : (1) De quelle manière la pauvreté et les déficits de développement sont-ils associés à la violence et au conflit ?, et (2) Quelles sont les conditions préalables pour que le développement joue ce rôle déterminant dans le processus de construction de la paix ? Cet article soutient que, d'une façon générale, la paix durable en Afghanistan peut seulement s'obtenir à travers un développement durable. Cependant, cet article reconnaît également les énormes défis à affronter pour utiliser à bon escient les dividendes de la paix pouvant arriver grâce au développement, et offrir ainsi une feuille de route pour programmer le développement le plus sensible aux conflits.