Obesitat, inflamació de baix grau i síndrome metabòlica. Abordatge nutricional d'elecció. Revisió Bibliogràfica.

Abstract

La prevalença de l'obesitat augmenta arreu del món comportant un greu problema de salut pública. L'obesitat central s'associa a una sèrie d'alteracions metabòliques com són la hipertrigliceridèmia, dislipèmia, hipertensió i resistència a la insulina. Aquest conjunt de disfuncions és el que es coneix com a Síndrome Metabòlica (SM). El mecanisme fisiopatològic d'aquesta associació no és ben conegut però l'avenç en el coneixement del teixit adipós, ha mostrat que en condicions d'obesitat, els adipòcits produeixen una elevada secreció de citocines proinflamatòries i una infiltració de macròfags que produeixen afectacions a nivell sistèmic i en diferents teixits, que es coneix com a inflamació crònica de baix grau. S'estableix així una relació potencial entre obesitat, biomarcadors inflamatoris i SM. Els canvis en l'alimentació i estil de vida es consideren factors claus per la lluita contra aquestes malalties. L'índex inflamatori de la dieta (DII per les seves sigles en anglès) es mostra com una eina per mesurar el potencial inflamatori de la dieta i per valorar els patrons dietètics adients en la seva prevenció i tractament nutricional. En aquest treball es fa una recerca bibliogràfica d'estudis relacionats amb aquestes premisses amb la finalitat d'extreure'n conclusions. Els resultats trobats avalen que hi ha diferents biomarcadors d'activitat inflamatòria relacionats amb la SM i l'obesitat. Sostenen també una relació entre un DII elevat (proinflamatori) i obesitat, però aquesta associació no és tant evident amb la SM. El patró dietètic mediterrani és el que té més consens com a intervenció nutricional d'elecció. Les limitacions tècniques i de disseny dels estudis actuals, fan que els resultats no puguin ser concloents. Les noves línies d'investigació han d'anar dirigides a assajos clínics, estadísticament significatius, i que apliquin e integrin les "òmiques" fent ús de les innovacions tecnològiques disponibles.

Obesity increases worldwide and it is a big public health problem. Central obesity is associated to metabolic disorders such as hypertriglyceridaemia, dyslipidaemia, hypertension and insulin resistance. This dysfunctions set is known as Metabolic Syndrome (MS). The physiopathological mechanism is not well known but the progress in the adipose tissue knowledge has shown that in obesity conditions, adipocytes produce a high proinflammatory cytokines secretion and macrophages infiltration, with systemic and tissues afections, what is known as chronic low grade inflammation. In this way a potential relationship between obesity, inflammatory biomarkers and MS is established. Changes in food and lifestyle are considered fight key factors against these diseases. Dietary inflammatory index (DII) is shown as a tool to measure potential inflammatory diet and to assess dietary patterns appropriate for its prevention and nutritional treatment. This work is a bibliographic research study related to these premises in order to draw conclusions. The results found confirm that there are different biomarkers inflammatory activity related to SM and obesity.They also hold a relationship between high DII (proinflammatory) and obesity, which is not so obvious to the MS. Mediterranean dietary pattern has been choiced as the best nutritional intervention. Technical and design limitations current studies make their results inconclusive. The investigation future must be leaded to clinical trials, statistically significant, applying "omic" sciencies and using the available technological innovations.

La prevalencia de la obesidad aumenta en todo el mundo comportando un grave problema de salud pública. La obesidad central se asocia a una serie de alteraciones metabólicas como son la hipertrigliceridémia, dislipidemia, hipertensión y resistencia a la insulina. Este conjunto de disfunciones es el que se conoce como Síndrome Metabólico (SM). El mecanismo fisiopatológico de esta asociación no es muy conocido pero el adelanto en el conocimiento del tejido adiposo, ha mostrado que en condiciones de obesidad, los adipocitos producen una elevada secreción de citocinas proinflamatórias y una infiltración de macrófagos que producen afectaciones a nivel sistémico y en diferentes tejidos, que se conoce como inflamación crónica de bajo grado. Se establece así una relación potencial entre obesidad, biomarcadors inlamatorios y SM. Los cambios en la alimentación y estilo de vida se consideran factores claves por la lucha contra estas dolencias. El índice inlamatorio de la dieta (DII por sus siglas en inglés) se muestra como una herramienta para mesurar el potencial inlamatorio de la dieta y para valorar los patrones dietéticos adecuados en su prevención y tratamiento nutricional. En este trabajo se hace una investigación bibliográfica de estudios relacionados con estas premisas con el fin de extraer conclusiones. Los resultados encontrados avalan que hay diferentes biomarcadores de actividad inflamatoria relacionados con la SM y la obesidad. Sostienen también una relación entre uno DII elevado (proinflamatori) y obesidad, pero esta asociación no es tanto evidente con la SM. El patrón dietético mediterráneo es el que tiene más consenso como intervención nutricional de elección. Las limitaciones técnicas y de diseño de los estudios actuales, hacen que los resultados no puedan ser concluyentes. Las nuevas líneas de investigación tienen que ir dirigidas a ensayos clínicos, estadísticamente significativos, y que aplican e integran las "ómicas" haciendo uso de las innovaciones tecnológicas disponibles.