Educació Social després dels atemptats: reflexions al voltant del 17 i 18 d'agost de 2017 per evitar "la fredor"

Abstract

El 17 i 18 d'agost de 2017 un grup de joves habitants de Ripoll, majoritàriament d'origen immigratori, van cometre els atemptats d'índole gihadista a Barcelona i Cambrils. Aquests atemptats van deixar la societat commocionada, amb una sensació d'estranyesa i fracàs insuportables. Acceptant l'obligació que té l'educació social d'interpel·lar-se i interpel·lar l'entorn, el present TFG arrenca amb la pregunta següent: com uns joves 'tan plens de vida' acaben per buidar les seves vides i la d'altres persones? Al llarg del treball es reflexiona sobre l'origen i els efectes d'aquests atemptats, posant el focus en els joves i en els seus possibles malestars socials. Així mateix, s'analitza la promesa gihadista salafista i s'examinen críticament les respostes institucionals i ciutadanes als atemptats en la cerca d'un posicionament ètic. Aquest TFG va més enllà de la descripció d'un perfil criminal encarnat per uns joves radicalitzats, així com l'abordatge policial entorn dels 'factors de risc' i els 'indicadors de radicalització' tal com es recullen en protocols que circulen pel sistema educatiu com el PRODERAI. Per contra, sostenim que la prevenció feta des de paràmetres de propensió alimenten lògiques de control/càstig sobre persones en edat adolescent que són incompatibles amb l'encàrrec educatiu. En aquest treball es descriu el procés de radicalització com un procés de socialització que pressuposa vincles d'amistat i, per tant, va més enllà d'una crisi d'identitat. Per aquest motiu, es proposa una acció socioeducativa capaç de proposar espais de trobada (de co-exposició) des d'on aprendre i crear una experiència comuna.

El 17 y 18 de agosto de 2017 un grupo de jóvenes habitantes de Ripoll mayoritariamente de origen inmigratorio, cometieron los atentados de índole yihadista en Barcelona y Cambrils. Tales sucesos dejaron una sociedad conmocionada con una sensación de extrañeza perplejidad y fracaso insoportables. Aceptando el reto que tiene la educación social de interpelarse e interpelar el entorno, el presente TFG se inicia con la pregunta siguiente: ¿cómo unos jóvenes 'tan llenos de vida' deciden vaciar sus vidas y la de otras personas? A lo largo del trabajo, se reflexiona sobre el origen y efectos de estos atentados, poniendo el foco en los jóvenes y sus posibles malestares sociales. Así mismo se analiza la promesa yihadista salafista y se examinan críticamente las respuesta institucionales y ciudadanas a los atentados en busca de un posicionamiento ético. Este TFG va más allá de la descripción del perfil criminal encarnado por unos jóvenes radicalizados, así como el abordaje policial entorno 'factores de riesgo' e 'indicadores de radicalización' utilizados en protocolos como el PRODERAI que circula por el sistema educativo. En el presente trabajo se sostiene que la prevención hecha desde parámetros de propensión alimentan lógicas de control/castigo sobre personas en edad adolescente que resultan incompatibles con el encargo educativo. En el TFG se describe el proceso de radicalización como un proceso de socialización que presupone vínculos de amistad, por lo tanto, va más allá de una crisis de identidad. Por éste motivo, se propone una acción socioeducativa capaz de proponer espacios de encuentro (o co-exposición) desde dónde aprender y crear una experiencia comuna.

On 17 and 18 August 2017 a group of young boys from Ripoll, mainly former children from migrant background, committed the jihadist attacks of Barcelona and Cambrils. This event deeply shocked the entire society and resulted in a feeling of consternation and profound collective failure. By accepting the responsibility of Social Education to questioning oneself and the social environment, this essay begins by asking: ¿how these such 'full of life' young boys finally got themselves emptying their lives and those of other people? By focusing on the origin and the consequences of the attacks, the author investigates the young boys and their social discomforts, the jihadist-salafist promise and the institutional and civic responses to the attacks, which are critically analysed in search of an ethical positioning. This essay aims to override both the criminal profile of radicalised youth and the security approach based on 'risk factors' and 'radicalisation signs' as shown in the PRODERAI protocol used in Catalonia's education system. The author states that the idea of prevention relying on propensity score matching encourages control and punishment dynamics on teenage population, a feature that is not compatible with the educative project. On this essay, the process of radicalization is understood as a process of socialisation that requires a bond of friendship and, consequently, is more than just a crisis of identity. Subsequently, a series of social-educative actions capable of building meeting scenarios (co-exposure) are suggested on this essay with the aim to learn and to create a new common experience.