Performance Arts

Abstract

A Catalunya, no ha estat fins a aquests últims quatre anys que s'ha notat un interès creixent en la creació d'exposicions presencials sobre el patrimoni escènic. La finalitat d'aquestes exposicions és difondre i preservar el patrimoni escènic per a les presents i futures generacions per a recordar aquesta expressió artística i guardar-la en la memòria col·lectiva. Els museòlegs i els tècnics d'exposicions han de poder submergir-se en l'imaginari del qual prové el patrimoni escènic per a interpretar-lo. En aquest sentit, podem emprar els mètodes i les tècniques de recerca que ens ofereix la metodologia etnogràfica, la qual al mateix temps és utilitzada pels equips creatius de les productores d'espectacles. A l'hora d'interpretar el patrimoni escènic, hem de formular un marc comunicatiu presencial i establir un escenari, el qual també ha de ser accessible en línia, tenint en compte que hem de comunicar i difondre el coneixement que té el patrimoni a un ampli ventall de públic. No obstant això, més enllà d'oferir contextos en diferents modalitats, en línia i presencialment, amb claus interpretatives, és a dir, recursos i mecanismes que emetin i facin comprensibles els missatges, actualment, també, hem de fer partícip una diversitat de públic d'una realitat aliena.

In Catalonia, it is not until the last four years that a growing interest has been seen in the creation of face-to-face exhibitions on the performing heritage. The aim of these exhibitions is to disseminate and preserve the performing heritage for present and future generations to remember this artistic expression and keep it in the collective memory. Museologists and exhibition organisers have to be able to submerge themselves in the imagination from which the performing heritage comes in order to be able to interpret it. In this sense, we can use the research methods and techniques offered to us by ethnographic methodology, which is used at the same time by the creative teams of performance production companies. Wen interpreting the performing heritage, we have to formulate a face-to-face communicative framework and establish a scenario, which must also be accessible online, taking into consideration that we have to communicate and disseminate the knowledge that the heritage has to a broad range of audiences. Despite this, as well as offering contexts in different modes, online and face-to-face, with interpretative keys, i.e. resources and mechanisms that give out and make understandable the messages, today we have to make a diverse public participate in an alien reality.