La Administración tributaria electrónica: retos aún pendientes para su definitivo asentamiento

Abstract

El gran desenvolupament normatiu i material que ha experimentat l'Administració tributària espanyola amb relació a la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no solament l'ha portat a ser un exemple a seguir per a les altres administracions públiques, sinó que també l'ha convertit en tot un referent internacional. En concret, aquelles primeres previsions genèriques previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic del procediment administratiu comú i, essencialment, en la Llei 28/2003, de 17 de desembre, general tributària, s'han convertit avui en una llei de caràcter bàsic en matèria d'Administració electrònica i en una seu electrònica completa, la qual cosa ha derivat en la informatització de tots els procediments i en una nova forma de funcionament. No obstant això, i malgrat els lloables esforços invertits sobre aquest tema, l'assentament ple de la denominada Administració electrònica és un repte encara llunyà. Justament l'objecte d'aquest treball és posar de manifest les qüestions i els aspectes que encara resten pendents per a fer-la realitat.

The great regulatory and material developments implemented in the Spanish Tax Administration Agency to incorporate the information and communication technologies has made it an example not only for rest of the Spanish public sector but also internationally. Specifically, the first generic provisions of Law 30/1992 (26 November) on the legal framework for the common administrative procedure and, fundamentally, Law 28/2003 (17 December) on general taxation have become the legislative basis for all e-administration matters and for creating an all-encompassing website, which has meant the digitalisation of all procedures and a new form of operation. However, despite the laudable efforts made to date, the total implementation of the so-called e-administration is still a long way off. The aim of this paper is to examine the matters and aspects still to be addressed to make this a reality.

El gran desarrollo normativo y material que ha experimentado la Administración tributaria española en relación con la incorporación de las tecnologías de la información y la comunicación no solo la ha llevado a ser un ejemplo a seguir para las demás administraciones públicas, sino que también la ha convertido en todo un referente internacional. En concreto, aquellas primeras previsiones genéricas contempladas en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico del Procedimiento Administrativo Común y, esencialmente, en la Ley 28/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, se han convertido hoy en una ley de carácter básico en materia de e-Administración y en una completa sede electrónica, lo que ha derivado en la informatización de todos los procedimientos y en una nueva forma de funcionamiento. Sin embargo, y a pesar de los loables esfuerzos invertidos en ello, el pleno asentamiento de la denominada Administración tributaria electrónica es un reto aún lejano, y es que justamente el objeto del presente trabajo es poner de manifiesto las cuestiones y aspectos que todavía están pendientes para hacer de ella una realidad.