Estudio contrastivo inglés-español de metáforas conceptuales sobre la crisis del covid-19 en el periodismo económico

Abstract

Las nuevas tecnologías han sido decisivas en la configuración actual de la economía. La globalización financiera ha provocado un cambio en la balanza de poder, ahora en manos de una élite que fija el rumbo de la mayoría de gobiernos occidentales y con ellos, el destino del ciudadano medio. No es casual, pues, que el periodismo económico, como portavoz del poder financiero global, se sirva de la metáforas como recurso de difusión de la ideología dominante y con el objetivo de promover ciertas medidas, poco populares en períodos de crisis económicas. Crisis económicas que, debido al efecto contagio ocasionado por la interdependencia de los sistemas financieros, son globales. Los ámbitos lingüístico y cultural no han sido ajenos a las consecuencias de la globalización, el estrecho vínculo entre economías nacionales y mercado financiero ha motivado una homogeneización del lenguaje de la economía y el acceso a la información por parte del público general ha influido en la introducción de lenguaje general en la disciplina. Este trabajo se emprende en el contexto de la crisis económica provocada por la emergencia sanitaria de la covid-19 y pretende evaluar los efectos de la metáfora en la cultura y el lenguaje y, por tanto, en la representación de la crisis económica. Con este objetivo, en primer lugar se repasan brevemente las características del lenguaje especializado, del periodismo económico y de las metáforas conceptuales. Posteriormente se revisan las metáforas más relevantes en la cobertura de anteriores crisis financieras y, para acabar, se lleva a cabo un estudio contrastivo de la expresión lingüística en inglés y español de las metáforas conceptuales en artículos de la prensa económica. El estudio parte del análisis de las expresiones metafóricas extraídas de un corpus compuesto de artículos económicos de diarios de distinto signo político, tanto especializados como generales, en inglés y español. No obstante, estas diferencias no parecen afectar a los resultados, que muestran gran similitud en el lenguaje utilizado para informar sobre la crisis económica.

Les noves tecnologies han estat decisives a la configuració actual de l'economia. La globalització financera ha provocat un canvi en la balança de poder, ara en mans d'una elit que fixa el rumb de la majoria de governs occidentals i amb ells, el destí del ciutadà comú. No és casual, doncs, que el periodisme econòmic, com a portaveu del poder financer global, se serveixi de la metàfores com a recurs de difusió de la ideologia dominant i amb l'objectiu de promoure certes mesures, poc populars en períodes de crisis econòmiques. Crisis econòmiques que, degut a aquest efecte contagi ocasionat per la interdependència dels sistemes financers, són globals. Els àmbits lingüístic i cultural no han estat aliens a les conseqüències de la globalització, l'estret vincle entre economies nacionals i mercat financer ha motivat una homogeneïtzació del llenguatge de l'economia i l'accés a la informació per part del públic general ha influït en la introducció de llenguatge general en la disciplina. Aquest treball s'emprèn en el context de la crisi econòmica provocada per l'emergència sanitària de la covid-19 i pretén avaluar els efectes de la metàfora en la cultura i el llenguatge i, per tant, en la representació de la crisi econòmica. Amb aquest objectiu, en primer lloc es repassen breument les característiques del llenguatge especialitzat, del periodisme econòmic i de les metàfores conceptuals. Posteriorment es revisen les metàfores més rellevants en la cobertura d'anteriors crisis financeres i, per a acabar, es duu a terme un estudi contrastiu de l'expressió lingüística en anglès i espanyol de les metàfores conceptuals en articles de la premsa econòmica. L'estudi parteix de l'anàlisi de les expressions metafòriques extretes d'un corpus compost d'articles econòmics de diaris de diferent signe polític, tant especialitzats com generals, en anglès i espanyol. No obstant això, aquestes diferències no semblen afectar els resultats, que mostren gran similitud en el llenguatge utilitzat per a informar sobre la crisi econòmica.

New technologies have been decisive in economy's current configuration. Financial globalisation has brought about a shift in the balance of power, now in the hands of an elite that sets the course for most Western governments and with them, the fate of the average citizen. It is no coincidence, then, that economic journalism, as the spokesperson for global financial power, uses metaphors as a means of disseminating the dominant ideology and with the aim of promoting certain measures, unpopular in periods of economic crisis. Economic crises that, due to the contagion effect caused by the interdependence of financial systems, are global. The linguistic and cultural fields have not been immune to the consequences of globalisation. The close link between national economies and the financial market has led to the homogenisation of the language of economics on the one hand, and access to information by the general public has influenced the introduction of general language into the discipline on the other. This work is undertaken in the context of the economic crisis caused by the COVID-19 health emergency and aims to evaluate the effects of metaphor on culture and language and, therefore, on the representation of the economic crisis. To this end, we begin by going over the characteristics of specialised language, economic journalism and conceptual metaphors. Subsequently, the most relevant metaphors in the coverage of previous financial crises are reviewed and finally, a contrastive study of the linguistic expressions of conceptual metaphors in English and Spanish in the economic press is carried out. The study starts with the analysis of metaphorical expressions extracted from a corpus made up of economic articles from newspapers of different political orientations, both specialised and general, in English and Spanish. However, these differences do not seem to affect the results, which show great similarity in the language used to report on the economic crisis.