La imagen de la protesta: Instagram y la construcción del espacio digital de protesta tras la sentencia del Procés

Abstract

En los últimos años las redes sociales como Instagram se han erigido en espacios que prolongan la acción de protestas y manifestaciones y la trasladan a la interfaz de la red social. La protesta se ha trasladado de espacios reales y concretos a lo que autores como Zappavigna han denominado espacios digitales de protesta. Estudiar cómo se construyen estos espacios digitales de protesta a partir de un análisis cualitativo de las imágenes posteadas por los usuarios de redes sociales revela las relaciones que se establecen entre individuos y entre el individuo y el colectivo. Este trabajo parte del análisis de los encuadres adoptados por los usuarios en el momento de tomar y subir la imagen a Instagram y del análisis de la intersubjetividad inserta en la composición de estas imágenes para proponer una serie de conclusiones que definan cómo se relacionan los usuarios y cómo interactúan con la protesta a través de formas de activismo audiovisual. En ese sentido, el imaginario colectivo se cimienta en una serie de iconos simbólicos que se definirán para terminar de desvelar el entramado de recursos visuales que ayudan a comprender la forma de relacionarse y construir una memoria digital de la protesta. El objetivo final es proporcionar un método básico de análisis y reflexionar sobre la integración de estas narrativas individuales en una posible cobertura periodística.

En els últims anys les xarxes socials com Instagram s'han erigit en espais que prolonguen l'acció de protestes i manifestacions i la traslladen a la interfície de la xarxa social. La protesta s'ha traslladat d'espais reals i concrets al que autors com Zappavigna han denominat espais digitals de protesta. Estudiar com es construeixen aquests espais digitals de protesta a partir d'una anàlisi qualitativa de les imatges posteadas pels usuaris de xarxes socials revela les relacions que s'estableixen entre individus i entre l'individu i el col·lectiu. Aquest treball parteix de l'anàlisi dels enquadraments adoptats pels usuaris en el moment de prendre i pujar la imatge a Instagram i de l'anàlisi de la intersubjectivitat inserida en la composició d'aquestes imatges per a proposar una sèrie de conclusions que defineixin com es relacionen els usuaris i com interactuen amb la protesta a través de formes d'activisme audiovisual. En aquest sentit, l'imaginari col·lectiu es consolida en una sèrie d'icones simbòliques que es definiran per a acabar de revelar l'entramat de recursos visuals que ajuden a comprendre la manera de relacionar-se i construir una memòria digital de la protesta. L'objectiu final és proporcionar un mètode bàsic d'anàlisi i reflexionar sobre la integració d'aquestes narratives individuals en una possible cobertura periodística.

In recent years, social networks such as Instagram have emerged as spaces that prolong the action of protests and demonstrations and transfer it to the social network interface. Protest has moved from real, concrete spaces to what authors such as Zappavigna have called digital spaces of protest. Studying how these digital spaces of protest are constructed on the basis of a qualitative analysis of the images posted by social network users reveals the relationships that are established between individuals and between the individual and the collective. This work starts from the analysis of the framing adopted by users at the moment of taking and uploading the image to Instagram and the analysis of the intersubjectivity inserted in the composition of these images in order to propose a series of conclusions that define how users relate to and interact with the protest through forms of audiovisual activism. In this sense, the collective imaginary is cemented in a series of symbolic icons that will be defined in order to finally unveil the web of visual resources that help to understand the way of relating to and constructing a digital memory of the protest. The final objective is to provide a basic method of analysis and to reflect on the integration of these individual narratives in a possible journalistic coverage.