Els indicis arqueològics sobre patrons de socialització en poblacions neandertals a Euràsia: una primera aproximació

Abstract

L'emergència, l'estil de vida i la desaparició de l'Homo neanderthalensis continuen essent un enigma per a la comunitat científica. Avui dia, persisteixen nombroses incògnites relacionades amb molts d'aquests aspectes: on van aparèixer, si posseïen coneixements i habilitats considerades modernes, quines eren les seves estratègies de supervivència, com va ser la convivència en temps i espai amb els Homo sapiens, per què es van extingir... Aquest projecte de recerca està elaborat amb la intenció de fer una primera aproximació metodològica a les preguntes relacionades amb què se sap, arqueològicament, dels processos de socialització d'aquests hominins que van viure durant centenars de milers d'anys al Paleolític mitjà a Euràsia. S'examinarà quina informació estan aportant els estudis multidisciplinaris d'alguns jaciments neandertals clau al continent europeu, al respecte d'aquests representants del gènere Homo com els nostres avantpassats més propers, concretament sobre aspectes lligats a la socialització i modes de vida i supervivència. Treballar sobre aquesta espècie resulta molt interessant des del punt de vista arqueològic i evolutiu, gràcies a l'aportació de dades objectives sobre els trets anatòmics i culturals definitoris, a partir de les evidències arqueològiques d'alguns dels jaciments eurasiàtics més rellevants, així com la comprensió del seu mode de vida, dels seus aspectes socials i de comportament, a través de la seva cultura material, l'existència de capacitat simbòlica i inclús de llenguatge.

La emergencia, el estilo de vida y la desaparición del Homo neanderthalensis continúan siendo un enigma para la comunidad científica. Hoy día, persisten numerosas incógnitas relacionadas con muchos de estos aspectos: dónde aparecieron, si poseían conocimientos y habilidades consideradas modernas, cuáles eran sus estrategias de supervivencia, como fue la convivencia en tiempo y espacio con los Homo sapiens, por qué se extinguieron ... Este proyecto de investigación está elaborado con la intención de hacer una primera aproximación metodológica a las preguntas relacionadas con las que se sabe, arqueológicamente, sobre los procesos de socialización de estos homininos que vivieron durante cientos de miles de años durante el Paleolítico medio en Eurasia. Se examinará qué información están aportando los estudios multidisciplinares de algunos yacimientos neandertales clave en el continente europeo, al respecto de estos representantes del género Homo como nuestros antepasados más cercanos, concretamente sobre aspectos ligados a la socialización y modos de vida y supervivencia. Trabajar sobre esta especie resulta muy interesante desde el punto de vista arqueológico y evolutivo, gracias a la aportación de datos objetivos sobre los rasgos anatómicos y culturales definitorios, a partir de las evidencias arqueológicas de algunos de los yacimientos euroasiáticos más relevantes, así como la comprensión de su modo de vida, de sus aspectos sociales y de comportamiento, a través de su cultura material, la existencia de capacidad simbólica e incluso de lenguaje.

The emergence, lifestyle and disappearance of Homo neanderthalensis remain an enigma to the scientific community. Today, many unknowns persist related to many of these aspects: where they appeared, if they possessed knowledge and skills considered modern, what were their survival strategies, how was the coexistence in time and space with Homo sapiens, why they became extinct ... This research project is elaborated with the intention of making a first methodological approach to the questions related to what is known, archaeologically, about the socialization processes of these hominins that lived for hundreds of thousands of years throughout the Middle Paleolithic in Eurasia. It will examine what information is being provided by multidisciplinary studies of some key Neanderthal sites on the European continent, regarding these representatives of the genus Homo as our closest ancestors, specifically on aspects related to socialization and lifestyles and survival. Working on this species is very interesting from an archaeological and evolutionary point of view, thanks to the contribution of objective data on the defining anatomical and cultural features, based on the archaeological evidence of some of the most relevant Eurasian sites, as well as the understanding of their way of life, their social and behavioral aspects, through their material culture, the existence of symbolic capacity and even language.