Análisis comparativo sobre los portales de transparencia de los Parlamentos españoles

Abstract

El objetivo fundamental de cualquier análisis de políticas públicas es que este pueda ser útil para los decisores públicos, tanto para conocer el resultado de la política, como para comprender su diseño. La transparencia de la actividad pública se ha convertido en un pilar fundamental de la sociedad actual. Los ciudadanos exigen tener un mayor grado de participación en las políticas que les afectan, por lo que se hace necesario implementar procedimientos que doten al sistema de transparencia, de manera que cada ciudadano pueda tener acceso a la información de lo que ocurre en las distintas instituciones públicas. En este sentido, para el ámbito estatal y con carácter básico, se aprobó la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno. Su aplicación y contenido se realiza desde tres ámbitos: -La transparencia en la actividad pública a través de la publicidad activa -El reconocimiento y la garantía del derecho de acceso a la información pública -Y el buen gobierno, que se concreta en obligaciones que vinculan a los responsables públicos y en las consecuencias que derivan de su vulneración. Para el cumplimiento de la publicidad activa, la ley prevé la creación de portales de transparencia donde las administraciones cumplen su obligación de divulgación de los requisitos impuestos en este ámbito. Pero, ¿qué pasa con la transparencia sobre publicidad activa en los parlamentos? En España tenemos 17 Parlamentos autonómicos, además del Congreso y el Senado. Este trabajo quiere profundizar en la calidad de la transparencia de los portales de los parlamentos españoles intentado dar respuesta a las siguientes cuestiones: ¿Están cumpliendo los Parlamentos españoles con la Ley 19/2013 de Transparencia y buen gobierno? ¿Se presenta la información de forma comprensible? Es decir, se presenta de forma accesible, clara, con una estructura ordenada. ¿Está actualizada dicha información y se presenta en formatos reutilizables? Para poder dar respuesta a estas preguntas nos hemos basado en la metodología MESTA con el fin de evaluar, usando criterios de calidad, la transparencia de nuestros parlamentos.

The fundamental objective of any public policy analysis is that it can be useful for public decision-makers, both to know the result of the policy and to understand its design. The transparency of public activity has become a fundamental pillar of today's society. Citizens demand to have a greater degree of participation in the policies that affect them, so it is necessary to implement procedures that provide the system with transparency, so that each citizen can have access to information about what happens in the different public institutions. In this sense, for the state level and with a basic character, Law 19/2013, of December 9, on transparency, access to public information and good governance was approved. Its application and content is carried out from three areas: -Transparency in public activity through active advertising, -The recognition and guarantee of the right to access to public information -And good governance, which is specified in obligations that bind public officials and the consequences that derive from their violation. To comply with active advertising, the law provides for the creation of transparency portals where administrations comply with their obligation to disclose the requirements imposed in this area. But what about transparency about active advertising in parliaments? In Spain we have 17 regional parliaments, in addition to the Congress and the Senate. This work aims to deepen the quality of the transparency of the portals of the Spanish parliaments, trying to answer the following questions: Are Spanish Parliaments complying with Law 19/2013 on Transparency and good governance? Is the information presented in an understandable way? That is, it is presented in an accessible and clear way, with an orderly structure. Is this information up-to-date and is it presented in reusable formats? In order to answer these questions, we have used the MESTA methodology in order to be able to evaluate the transparency of our parliaments using quality criteria.

L'objectiu fonamental de qualsevol anàlisi de polítiques públiques és que aquest pugui ser útil per als decisores públics, tant per a conèixer el resultat de la política, com per a comprendre el seu disseny. La transparència de l'activitat pública s'ha convertit en un pilar fonamental de la societat actual. Els ciutadans exigeixen tenir un major grau de participació en les polítiques que els afecten, per la qual cosa es fa necessari implementar procediments que dotin al sistema de transparència, de manera que cada ciutadà pugui tenir accés a la informació del que ocorre en les diferents institucions públiques. En aquest sentit, per a l'àmbit estatal i amb caràcter bàsic, es va aprovar la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La seva aplicació i contingut es realitza des de tres àmbits: -La transparència en l'activitat pública a través de la publicitat activa -El reconeixement i la garantia del dret d'accés a la informació pública -I el bon govern, que es concreta en obligacions que vinculen als responsables públics i en les conseqüències que deriven de la seva vulneració. Per al compliment de la publicitat activa, la llei preveu la creació de portals de transparència on les administracions compleixen la seva obligació de divulgació dels requisits imposats en aquest àmbit. Però, què passa amb la transparència sobre publicitat activa en els parlaments? A Espanya tenim 17 Parlaments autonòmics, a més del Congrés i el Senat. Aquest treball vol aprofundir en la qualitat de la transparència dels portals dels parlaments espanyols intentat donar resposta a les següents qüestions: Estan complint els Parlaments espanyols amb la Llei 19/2013 de Transparència i bon govern? Es presenta la informació de manera comprensible? És a dir, es presenta de manera accessible, clara, amb una estructura ordenada. Està actualitzada aquesta informació i es presenta en formats reutilitzables? Per a poder donar resposta a aquestes preguntes ens hem basat en la metodologia MESTA amb la finalitat d'avaluar, usant criteris de qualitat, la transparència dels nostres parlaments.