Dimensión social e intercultural de la traducción en Euskal Herria: interacciones y mediación entre la traductora y otros agentes

Abstract

En Euskal Herria hay presencia de distintas lenguas: el euskera es cooficial en algunas zonas; dependiendo del territorio, el español o el francés son oficiales, y se calcula que hay alrededor de 120 lenguas más conviviendo, lo cual hace, junto con el contexto globalizado actual, que la traducción sea constante, y, la traductora, un agente social más de la sociedad en la que vive. El objetivo principal de este estudio es explorar la dimensión social e intercultural de la traducción en Euskal Herria analizando las relaciones que tiene la traductora con los participantes con los que interactúa al traducir. El estudio es, por tanto, un trabajo de sociología de la traducción, puesto que busca alzar la vista del texto al contexto. El enfoque concreto de la investigación se sitúa en el cruce entre la sociolingüística (particularmente la etnografía de la comunicación) y los Estudios de Traducción, sobre todo explorando la idea de comunicación intercultural que surgió a partir del giro cultural de los años 80. La metodología elegida es cualitativa: para alcanzar los objetivos se realizaron entrevistas semi-estructuradas a 9 traductores de distintos ámbitos de traducción, edades y territorios de Euskal Herria. El análisis de datos realizado a las respuestas obtenidas está presentado en dos capítulos. El primer capítulo está dedicado a identificar los participantes posibles concretos del acto comunicativo de la traducción descritos por los entrevistados, mientras que el segundo se concentra en la relación de la traductora con los dos grandes grupos que emergen atendiendo a los roles comunicativos (por un lado, originadores del mensaje, por otro, receptores). La última sección de dicho capítulo trata de contrastar específicamente la posible mediación intergrupal que algunos autores apuntan que ejerce la traductora. Los datos expuestos muestran que el evento comunicativo de la traducción profesional en una sociedad contemporánea de la información es un proceso colaborativo, donde la relación emisor-receptor se complejiza, y donde la traductora parece efectivamente ejercer algunos tipos de mediación.

A Euskal Herria hi ha presència de diferents llengües: el basc és cooficial en algunes zones; depenent del territori, l'espanyol o el francès són oficials, i es calcula que hi ha al voltant de 120 llengües més convivint, la qual cosa fa, juntament amb el context globalitzat actual, que la traducció sigui constant, i, la traductora, un agent social més de la societat en la qual viu. L'objectiu principal d'aquest estudi és explorar la dimensió social i intercultural de la traducció a Euskal Herria analitzant les relacions que té la traductora amb els participants amb els quals interactua en traduir. L'estudi és, per tant, un treball de sociologia de la traducció, ja que busca alçar la vista del text al context. L'enfocament concret de la recerca se situa en l'encreuament entre la sociolingüística (particularment l'etnografia de la comunicació) i els Estudis de Traducció, sobretot explorant la idea de comunicació intercultural que va sorgir a partir del gir cultural dels anys 80. La metodologia triada és qualitativa: per a aconseguir els objectius es van realitzar entrevistes semi-estructurades a 9 traductors de diferents àmbits de traducció, edats i territoris d'Euskal Herria. L'anàlisi de dades realitzat a les respostes obtingudes està presentat en dos capítols. El primer capítol està dedicat a identificar els participants possibles concrets de l'acte comunicatiu de la traducció descrits pels entrevistats, mentre que el segon es concentra en la relació de la traductora amb els dos grans grups que emergeixen atenent els rols comunicatius (d'una banda, originadors del missatge, per un altre, receptors). L'última secció d'aquest capítol tracta de contrastar específicament la possible mediació intergrupal que alguns autors apunten que exerceix la traductora. Les dades exposades mostren que l'esdeveniment comunicatiu de la traducció professional en una societat contemporània de la informació és un procés col·laboratiu, on la relació emissor-receptor es complica, i on la traductora sembla efectivament exercir alguns tipus de mediació.

In Euskal Herria there are different languages: Basque is co-official in some areas; depending on the territory, Spanish or French are official, and it is estimated that there are around 120 other languages coexisting, which, together with the current globalized context, makes translation constant, and the translator, a social agent of the society in which she lives. The main objective of this study is to explore the social and intercultural dimension of translation in the Basque Country by analyzing the translator's relationships with the participants with whom she interacts when translating. The study is, therefore, a work of sociology of translation, since it seeks to raise the view from the text to the context. The specific focus of the research is at the crossroads between sociolinguistics (particularly the ethnography of communication) and Translation Studies, especially exploring the idea of intercultural communication that emerged from the cultural turn of the 1980s. The chosen methodology is qualitative: in order to achieve the objectives, semi-structured interviews were conducted with 9 translators from different translation fields, ages and territories of the Basque Country. The data analysis of the responses obtained is presented in two chapters. The first chapter is devoted to identifying the specific possible participants in the communicative act of translation described by the interviewees, while the second focuses on the translator's relationship with the two large groups that emerge according to the communicative roles (on the one hand, originators of the message, on the other, receivers). The last section of this chapter tries to specifically contrast the possible intergroup mediation that some authors point out that the translator exerts. The data presented show that the communicative event of professional translation in a contemporary information society is a collaborative process, where the sender-receiver relationship becomes more complex, and where the translator does indeed seem to exercise some types of mediation.