Realidad virtual en el aula de secundaria. Una aproximación a su potencial en la materia de Historia

Abstract

La realidad virtual es una tecnología en auge en las aulas debido al abaratamiento de los dispositivos necesarios para utilizarla. El estudio aborda el uso de la misma en el aula de secundaria para la materia de Historia estableciendo una serie de ventajas, así como sus limitaciones y su potencialidad. Para elaborar este TFM se han consultado diversos estudios y artículos que nos permiten observar el estado de la cuestión y las impresiones de los usuarios. También se han manejado fuentes de información que ayudan a conceptualizar la didáctica de la historia y la realidad virtual para encontrar puntos de unión entre esta tecnología y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la materia. Los resultados permiten determinar una serie de ventajas para el uso de esta tecnología en el aula de secundaria de Historia como son su componente motivador, la contextualización histórica, la personalización del aprendizaje y su compatibilidad con distintas metodologías educativas. Las desventajas se centran en la infraestructura necesaria para su uso, la experiencia de usuario y las consideraciones acerca de su uso. Además, basadas en las dos anteriores, se establecen una serie de recomendaciones de uso y su potencialidad para la asignatura haciendo hincapié en su aspecto inmersivo. Las conclusiones permiten afirmar que es esta una tecnología beneficiosa para el aprendizaje de la Historia en secundaria que cuenta con numerosas ventajas y una gran potencialidad para el trabajo del pensamiento histórico, el espíritu crítico y cívico de los alumnos y que puede ayudar a la inclusión educativa.

La realitat virtual és una tecnologia en auge a les aules a causa de l'abaratiment dels dispositius necessaris per a utilitzar-la. L'estudi aborda l'ús de la mateixa a l'aula de secundària per a la matèria d'Història establint una sèrie d'avantatges, així com les seves limitacions i la seva potencialitat. Per a elaborar aquest TFM s'han consultat diversos estudis i articles que ens permeten observar l'estat de la qüestió i les impressions dels usuaris. També s'han manejat fonts d'informació que ajuden a conceptualitzar la didàctica de la història i la realitat virtual per a trobar punts d'unió entre aquesta tecnologia i el procés d'ensenyament-aprenentatge de la matèria. Els resultats permeten determinar una sèrie d'avantatges per a l'ús d'aquesta tecnologia a l'aula de secundària d'Història com són el seu component motivador, la contextualització històrica, la personalització de l'aprenentatge i la seva compatibilitat amb diferents metodologies educatives. Els desavantatges se centren en la infraestructura necessària per al seu ús, l'experiència d'usuari i les consideracions sobre el seu ús. A més, basades en les dues anteriors, s'estableixen una sèrie de recomanacions d'ús i la seva potencialitat per a l'assignatura posant l'accent en el seu aspecte immersiu. Les conclusions permeten afirmar que és aquesta una tecnologia beneficiosa per a l'aprenentatge de la Història en secundària que compta amb nombrosos avantatges i una gran potencialitat per al treball del pensament històric, l'esperit crític i cívic dels alumnes i que pot ajudar a la inclusió educativa.

Virtual reality is a booming technology in the classroom due to the lower cost of the devices needed to use it. This study addresses the use of virtual reality in the secondary school classroom for the subject of History, establishing a series of advantages, as well as its limitations and potential. In order to elaborate this TFM we have consulted several studies and articles that allow us to observe the state of the question and the impressions of the users. We have also handled sources of information that help to conceptualize the didactics of history and virtual reality in order to find points of union between this technology and the teaching-learning process of the subject. The results allow us to determine a series of advantages for the use of this technology in the secondary history classroom, such as its motivating component, historical contextualization, personalization of learning and its compatibility with different educational methodologies. The disadvantages focus on the infrastructure required for its use, the user experience and the considerations about its use. In addition, based on the two previous ones, a series of recommendations for its use and its potential for the subject are established, emphasizing its immersive aspect. The conclusions allow us to affirm that this is a beneficial technology for the learning of History in secondary school that has numerous advantages and a great potential for the work of historical thinking, the critical and civic spirit of the students and that can help educational inclusion.