El moviment de les minicentrals hidroelèctriques. L’activisme social per a la municipalització

Abstract

L'aigua és un recurs públic del qual grans empreses es lucren. Aquest recurs natural és indispensable per a l'ésser humà i no només com a necessitat bàsica, sinó que també per a la producció d'energia. Les concessions de les centrals hidroelèctriques de Catalunya tenen data de caducitat, concretament, de setanta-cinc anys des que la Llei de les Aigües va entrar en vigor (1921). L'any 1986 es van prorrogar setanta-cinc anys més, per tant, la majoria de concessions caducaran l'any 2061. Tot i que, la llei és ambigua i no deixa clar quina data preval i, d'aquesta manera, no es pot afirmar que la privatització de l'aigua sigui, actualment, legal. Els ajuntaments en qüestió es troben en dubte davant una nova gestió de l'aigua; per una banda, la gestió privada de les empreses hidroelèctriques significa treballar amb major especialització i potenciar l'economia, i per l'altra, en cas de municipalitzar-les, es fomentaria la col·lectivitat i la transparència.

Water is a public resource that big companies profit from it. This natural resource is fundamental for the humans, not only as a basic necessity, also for the energy production. The concessions of the hydroelectric power station of Catalonia have an expiration date, specifically, of 75 years since the Llei de les Aigües came into force (1921). Seventy-five more years were extended in 1986, so most concessions will expire in 2061. Although the law is ambiguous and it is unclear what date prevails, and so we cannot assert the legality of privatization of water. The councils in question are not convinced whit the proposal about the new management: on the one hand, the private management of hydroelectric companies means working with greater specialization and empower the economy. On the other hand, in case of municipalization of the hydroelectric power stations, they will promote to the community and the transparency.

El agua es un recurso público del cual grandes empresas se lucran. Este recurso natural es indispensable para el ser humano y no solo como necesidad básica, sino que también para la producción de energía. Las concesiones de las centrales hidroeléctricas de Cataluña tienen fecha de caducidad, concretamente, de setenta y cinco años desde que la Ley de las Aigües entró en vigor (1921). El año 1986 se prorrogaron setenta y cinco años más, por lo tanto, la mayoría de concesiones caducarán en 2061. A pesar de que, la ley es ambigua y no deja claro qué fecha prevalece y, de este modo, no se puede afirmar que la privatización del agua sea, actualmente, legal. Los ayuntamientos en cuestión se encuentran en entredicho ante una nueva gestión del agua; por un lado, la gestión privada de las empresas hidroeléctricas significa trabajar con mayor especialización y potenciar la economía, y por la otra, en caso de municipalizarlas, se fomentaría la colectividad y la transparencia.