La cara oblidada de les paraules: avaluació funcional del llenguatge en afàsia

Abstract

En tota intervenció logopèdica, l’avaluació és el primer pas en la rehabilitació de les persones amb afàsia. Malgrat que els resultats s’obtenen generalment amb el subministrament de proves estandarditzades, aquestes poden donar als professionals de la logopèdia una visió reduïda de les habilitats comunicatives dels usuaris, atès que estan desproveïdes de context i d’intenció comunicativa (Rodriguez-Riaño i Lizarzo-Camacho, 2015). En canvi, l’avaluació funcional del llenguatge aposta per una visió més ecològica i dona valor als intercanvis comunicatius que s’esdevenen en el dia a dia dels usuaris. És a través de la conversa com es comuniquen les persones en la seva vida diària i on han d’aprendre a gestionar els dèficits lingüístics (Terradillos i Sage, 2016). Per tant, resulta significant avaluar en quina mesura els parlants amb afàsia poden desenvolupar-se en un context natural amb funcionalitat comunicativa. Davant la falta de literatura científica en l’àmbit pràctic en comunicació funcional en subjectes afàsics (Rosseaux et al., 2010; Moreno, 2021), el present treball planteja l’avaluació de l’ús del llenguatge, és a dir, de les habilitats pragmàtiques d’un cas mitjançant el Protocolo Rápido de Evaluación Pragmática Revisado (PREP-R) (Fernández-Urquiza et al., 2015), en una versió traduïda al català. L’estudi investiga des d’un vessant pràctic el potencial d’incloure en l’avaluació de l’afàsia la perspectiva funcional del llenguatge. Els resultats han permès elaborar un perfil comunicatiu del parlant afàsic, aportant informació valuosa per al plantejament d’una intervenció logopèdica adequada a les necessitats comunicatives reals del pacient.

In any speech therapy intervention, assessment is the first step in the rehabilitation of people with aphasia. Although results are generally obtained by providing standardized tests, these can give speech therapy professionals a reduced view of the users' communicative abilities, since they are devoid of context and communicative intent (Rodriguez-Riaño & Lizarzo-Camacho, 2015). Functional language assessment, on the other hand, takes a more ecological view and gives value to the communicative exchanges that take place in the everyday life of aphasic users. It is through conversation that people communicate in their daily lives and where they must learn to manage language deficits (Terradillos & Sage, 2016). Therefore, it is significant to assess to what extent speakers with aphasia can develop in a natural context with communicative functionality. Given the lack of scientific literature in the practical field in functional communication to people with aphasia (Rosseaux et al., 2010; Moreno, 2021), the present work proposes the evaluation of language use, that is, of the pragmatic skills of a case using the Pragmatic Evaluation Protocol - Revised (PREP-R) (Fernández-Urquiza et al., 2015), in a version translated into Catalan. The study investigates from a practical aspect the potential of including the functional perspective of language in the assessment of aphasia. The results have allowed the elaboration of a communicative profile of the aphasic speaker, providing valuable information for the approach of a speech therapy intervention adapted to the real communicative needs of the patient.

En toda intervención logopédica, la evaluación es el primer paso en la rehabilitación de las personas con afasia. A pesar de que los resultados se obtienen generalmente con el suministro de pruebas estandarizadas, estas pueden dar a los profesionales de la logopedia una visión reducida de las habilidades comunicativas de los usuarios, dado que están desproveídas de contexto y de intención comunicativa (Rodriguez-Riaño y Lizarzo-Camacho, 2015). En cambio, la evaluación funcional del lenguaje apuesta por una visión más ecológica y da valor a los intercambios comunicativos que se acontecen en el día a día de los usuarios. Es a través de la conversación como se comunican las personas en su vida diaria y donde tienen que aprender a gestionar los déficits lingüísticos (Terradillos y Sage, 2016). Por lo tanto, resulta significando evaluar en qué medida los hablantes con afasia pueden desarrollarse en un contexto natural con funcionalidad comunicativa. Ante la falta de literatura científica en el ámbito práctico en comunicación funcional en sujetos afásicos (Rosseaux et al., 2010; Moreno, 2021), el presente trabajo plantea la evaluación del uso del lenguaje, es decir, de las habilidades pragmáticas de un caso mediante el Protocolo Rápido de Evaluación Pragmática Revisado (PREP-R) (Fernández-Urquiza et al., 2015), en una versión traducida al catalán. El estudio investiga desde una vertiente práctica el potencial de incluir en la evaluación de la afasia la perspectiva funcional del lenguaje. Los resultados han permitido elaborar un perfil comunicativo del hablante afásico, aportando información valiosa para el planteamiento de una intervención logopédica adecuada a las necesidades comunicativas reales del paciente.