L'impacte de la fotografia terapèutica i participativa en la millora de la palilàlia i la comunicació significativa i funcional d'un jove

Abstract

En aquesta proposta d'acció i intervenció, fonamentada en una investigació qualitativa i un estudi de cas, s'avalua l'impacte de la fotografia terapèutica i participativa a través del mètode Covisage (Viñuales, 2018) en la millora de la palilàlia i la comunicació significativa i funcional d'un jove de 15 anys i pacient de l'Hospital de Dia Nou Barris, examinant litetatura científica en tres nivells, primer, les evidències externes que ajuden a definir un marc teòric sobre palilàlia, fotografia terapèutica i participativa, la seva idoneïtat a l'adolescència i adultesa amb i sense trastorn mental així com propostes d'acció que relacionen la fotografia amb trastorns de llenguatge, parla i veu com la dislàlia i disfèmia però incorporant aquesta prosposta com a innovadora degut a la inexistència d'accions sobre fotografia i palilàlia, segon, les opinions expertes basades en professionals investigadors sobre la temàtica fotogràfica com David Viñuales (2018 i 2019) i Ángel Cabeza (2021), entre altres, i les evidències fruit de les perspectives del receptor, concretant l'acció i repte basada en necessitats i fruit del consens entre tot l'equip professional (social i educatiu), la persona participant i la família. Durant tot el procés, s'analitza de manera inicial, progressiva i final el grau de millora o no de les habilitats comunicatives funcionals amb un tracte no jerarquitzat fonamentat en una activitat bidireccional de participació conjunta i basant-nos en l'observació tant participant (modelatge del llenguatge i pràctica, de guiada a independent), no participant (anàlisi dels aspectes del llenguatge com el discurs, la tipologia d'oracions, l'argumentació, etc) i la combinació dels dos rols.

En esta propuesta de acción e intervención, fundamentada en una investigación cualitativa y un estudio de caso, se evalúa el impacto de la fotografía terapéutica y participativa a través del método Covisage (Viñuales, 2018) en la mejora de la palilàlia y la comunicación significativa y funcional de un joven de 15 años y paciente del Hospital de Día Nueve Barrios, examinando litetatura científica en tres niveles, primero, las evidencias externas que ayudan a definir un marco teórico sobre palilàlia, fotografía terapéutica y participativa, su idoneidad en la adolescencia y adultez con y sin trastorno mental así como propuestas de acción que relacionan la fotografía con trastornos de lenguaje, habla y voz como la dislalia y disfemia pero incorporando esta prosposta como innovadora debido a la inexistencia de acciones sobre fotografía y palilàlia, segundo, las opiniones expertas basadas en profesionales investigadores sobre la temática fotográfica como David Viñuales (2018 y 2019) y Ángel Cabeza (2021), entre otros, y las evidencias fruto de las perspectivas del receptor, concretando la acción y reto basada en necesidades y fruto del consenso entre todo el equipo profesional (social y educativo), la persona participando y la familia. Durante todo el proceso, se analiza de manera inicial, progresiva y final el grado de mejora o no de las habilidades comunicativas funcionales con un trato no jerarquizado fundamentado en una actividad bidireccional de participación conjunta y basándonos en la observación tanto participando (modelado del lenguaje y práctica, de guiada a independiente), no participando (análisis de los aspectos del lenguaje como el discurso, la tipología de oraciones, la argumentación, etc) y la combinación de los dos roles.

In this proposal for action and intervention, based on qualitative research and a case study, we evaluate the impact of therapeutic and participatory photography through the Covisage method (Viñuales, 2018) in the improvement of palilàlia and meaningful and functional communication of a 15-year-old boy and patient of the Nine Neighborhoods Day Hospital, examining scientific litetatura at three levels, first, external evidence that helps to define a theoretical framework on palilàlia, therapeutic and participatory photography, its suitability in adolescence and adulthood with and without mental disorder as well as proposals for action that relate photography to language, speech and voice disorders such as dyslalia and dysphemia but incorporating this approach as innovative due to the inexistence of actions on photography and palilàlia, second, the expert opinions based on professional researchers on the subject of photography such as David Viñuales (2018 and 2019) and Ángel Cabeza (2021), among others, and the evidence resulting from the perspectives of the recipient, specifying the action and challenge based on needs and the result of consensus between the entire professional team (social and educational), the person participating and the family. During the whole process, the degree of improvement or not of the functional communicative skills is analyzed in an initial, progressive and final way with a non-hierarchical treatment based on a bidirectional activity of joint participation and based on observation both participating (language modeling and practice, from guided to independent), not participating (analysis of language aspects such as speech, sentence typology, argumentation, etc.) and the combination of the two roles.