Guía práctica para la evaluación, el diagnóstico y la intervención logopédica de niños y niñas con dispraxia verbal

Abstract

El propósito de este proyecto ha sido elaborar una guía que recoja recomendaciones basadas en la evidencia científica para la mejora de la evaluación, el diagnóstico y la intervención en los casos de dispraxia verbal en población infantil con el objetivo de facilitar la labor de los logopedas y mejorar la atención que se les da a los pacientes con dicho trastorno. Para ello, se realizó una búsqueda bibliográfica en las bases de datos Web of Science, Pubmed y Scopus. Se revisaron artículos de 2012 a 2022 sobre la evaluación, el diagnóstico y la intervención logopédica de la dispraxia verbal y se seleccionaron un total de 9 artículos. Los estudios indican que los niños y niñas con dispraxia verbal pueden presentar algunos signos tempranos y describen distintas características de este trastorno, sin llegar a un consenso sobre las mismas. A pesar de ello, se recomienda analizar las habilidades articulatorias, motoras y segmentales de los niños y niñas con posible dispraxia verbal a partir de una evaluación clínica y formal, utilizando transcripciones del habla y empleando medidas cuantitativas. Los métodos de intervención logopédica que han probado eficacia para la mejora de las habilidades de los niños y niñas con dispraxia verbal y su mantenimiento son el de Dinámica Temporal e Indicación Táctil (DTTC), el de Transición Rápida de Sílabas (ReST), la Intervención de Conciencia Fonológica Integrada y el Programa de Dispraxia Nuffield. Es necesario seguir investigando sobre la dispraxia verbal con el fin de alcanzar un consenso sobre la evaluación, el diagnóstico y la intervención en este trastorno.

The purpose of this project was to develop a guide that included recommendations based on scientific evidence to improve the evaluation, diagnosis and intervention in cases of verbal dyspraxia in children. In order to facilitate the work of speech therapists and improve the care given to patients with this disorder. To this end, a bibliographic search was carried out in the Web of Science, Pubmed and Scopus databases. Articles from 2012 to 2022 on assessment, diagnosis and treatment of verbal dyspraxia were reviewed and a total of 9 articles were selected. The studies indicate that children diagnosed with verbal dyspraxia may present some early signs and describe different characteristics of this disorder, without reaching a consensus on them. Despite this, the articulatory, motor and segmental skills of children with possible verbal dyspraxia should be analyzed from a clinical and formal evaluation, using speech transcripts and employing quantitative measures. Speech therapy intervention methods that have proven effective in improving the skills of children with verbal dyspraxia and their maintenance are Integral Stimulation / Dynamic Temporal and Tactile Cueing (DTTC), Rapid Syllable Transition Treatment (ReST), Integrated Phonological Awareness Intervention and the Nuffield Dyspraxia Program. Further research on verbal dyspraxia is needed in order to reach a consensus on assessment, diagnosis, and intervention in this disorder.

El propòsit d'aquest projecte ha estat elaborar una guia que reculli recomanacions basades en l'evidència científica per a la millora de l'avaluació, el diagnòstic i la intervenció en els casos de dispràxia verbal en població infantil amb l'objectiu de facilitar la labor dels logopedes i millorar l'atenció que se'ls dona als pacients amb aquest trastorn. Per a això, es va realitzar una cerca bibliogràfica en les bases de dades Web of Science, Pubmed i Scopus. Es van revisar articles de 2012 a 2022 sobre l'avaluació, el diagnòstic i la intervenció logopèdica de la dispràxia verbal i es van seleccionar un total de 9 articles. Els estudis indiquen que els nens i nenes amb dispràxia verbal poden presentar alguns signes primerencs i descriuen diferents característiques d'aquest trastorn, sense arribar a un consens sobre aquestes. Malgrat això, es recomana analitzar les habilitats articulatòries, motores i segmentals dels nens i nenes amb possible dispràxia verbal a partir d'una avaluació clínica i formal, utilitzant transcripcions de la parla i emprant mesures quantitatives. Els mètodes d'intervenció logopèdica que han provat eficàcia per a la millora de les habilitats dels nens i nenes amb dispràxia verbal i el seu manteniment són el de Dinàmica Temporal i Indicació Tàctil (DTTC), el de Transició Ràpida de Síl·labes (ReST), la Intervenció de Consciència Fonològica Integrada i el Programa de Dispràxia Nuffield. És necessari continuar investigant sobre la dispràxia verbal amb la finalitat d'aconseguir un consens sobre l'avaluació, el diagnòstic i la intervenció en aquest trastorn.