Estado de mínima conciencia: propuesta de evaluación y rehabilitación neuropsicológica

Abstract

Presentación del paciente: se expone el caso de una mujer de 44 años en estado de mínima conciencia (EMC) posterior a un traumatismo craneoencefálico grave en el contexto de un accidente de tráfico hace 5 meses. Descripción de la patología: el EMC es una alteración grave del nivel de conciencia en la que existe presencia de mínima, pero claramente perceptible evidencia de conciencia de uno mismo o del entorno. A nivel familiar esta situación es un evento traumático y la labor de cuidado un estresor intenso y a largo plazo que genera angustia psicológica. Resultados principales de la evaluación: la paciente evidencia grave alteración de los procesos atencionales y la capacidad comunicativa; posible alteración moderada-grave de la memoria y funciones ejecutivas y grave afectación funcional. La evaluación del entorno familiar muestra probables dificultades de adaptación a la situación y sobrecarga leve del cuidado. Objetivo de la intervención: mejorar el funcionamiento global de la paciente y reducir el impacto de las secuelas (cognitivas, emocionales y conductuales) en su calidad de vida y la de su familia. Descripción de la intervención: se propone un programa de intervención de doce meses con cuatro sesiones semanales que se divide en tres fases: (1) fomentar la adaptación familiar y el aumento del nivel de alerta y conciencia de la paciente; (2) promover la neurorrehabilitación de las funciones superiores; (3) facilitar la adaptación y el retorno al domicilio. La intervención incluye sesiones individuales (paciente o familiar) y conjuntas (paciente-familiar) de duración variable (20-60 minutos).

Presentació del pacient: s'exposa el cas d'una dona de quaranta-quatre anys en estat de mínima consciència (EMC) posterior a un traumatisme cranioencefàlic greu en el context d'un accident de trànsit fa cinc mesos. Descripció de la patologia: l'EMC és una alteració greu del nivell de consciència en la qual existeix presència de mínima, però clarament perceptible evidència de consciència d'un mateix o de l'entorn. En l'àmbit familiar aquesta situació és un esdeveniment traumàtic i la labor de cura un estressor intens i a llarg termini que genera angoixa psicològica. Resultats principals de l'avaluació: la pacient evidència greu alteració dels processos atencionals i la capacitat comunicativa; possible alteració moderada-greu de la memòria i funcions executives i greu afectació funcional. L'avaluació de l'entorn familiar mostra probables dificultats d'adaptació a la situació i sobrecàrrega lleu de la cura. Objectiu de la intervenció: millorar el funcionament global de la pacient i reduir l'impacte de les seqüeles (cognitives, emocionals i conductuals) en la seva qualitat de vida i la de la seva família. Descripció de la intervenció: es proposa un programa d'intervenció de dotze mesos amb quatre sessions setmanals que es divideix en tres fases: (1) fomentar l'adaptació familiar i l'augment del nivell d'alerta i consciència de la pacient; (2) promoure la neurorehabilitació de les funcions superiors; (3) facilitar l'adaptació i el retorn al domicili. La intervenció inclou sessions individuals (pacient o familiar) i conjuntes (pacient-familiar) de durada variable (20-60 minuts).

Patient presentation: this case is a 44-year-old woman in a minimally conscious state (CME) following severe traumatic brain injury in the context of a traffic accident 5 months ago. Pathology description: CME is a severe alteration of the level of consciousness in which there is minimal presence, but clearly perceptible evidence of awareness of oneself or the environment. At the family level, this situation is a traumatic event, and the care work is an intense and long-term stressor that generates psychological anguish. Assessment results: the patient shows severe alteration of attentional processes and communicative ability; possible moderate-severe impairment of memory and executive functions and severe functional impairment. The evaluation of the family environment shows probable difficulties in the adaptation to the situation and slight overload of care. Intervention goals: Improve the patient's overall functioning and reduce the impact of sequelae (cognitive, emotional and behavioral) on her quality of life and that of her family. Intervention description: A twelve-month intervention program with four weekly sessions is proposed which is divided into three phases: (1) encourage family adaptation and increase the patient's level of alertness and awareness; (2) promote neurorehabilitation of higher functions; (3) facilitate adaptation and the return to their home. The intervention includes individual (patient or family) and joint (patient-family) sessions of variable duration (20-60 minutes).