Comunicació mòbil i gent gran: estratègia metodològica i la conceptualització d’estatus socioeconòmic

Abstract

L’objectiu d’aquest article és el de plantejar aquelles qüestions metodològiques que han sorgit durant el procés de recerca de l’estudi que estan duent a terme les dues autores sobre l’adopció de la telefonia mòbil per part de la gent gran i en l’anàlisi específica de les qües-tions relatives a la conceptualització de l’estatus socioeconòmic.El projecte de recerca «Comunicació mòbil i gent gran» s’emmarca en el Programa Comunicació Mòbil, Economia i Societat de l’IN3 de la UOC. La metodologia de la inves-tigació és de caràcter qualitatiu a través d’entrevistes semiestructurades. La població objec-te d’estudi són les persones més grans de seixanta anys que resideixen a l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona.Es presenta quina ha estat l’estratègia metodològica per a l’aproximació empírica, tant de selecció i accés a les persones entrevistades com de l’anàlisi de les entrevistes mitjançant el programari ATLAS.ti. Així també es planteja la proposta de conceptualització d’estatus socioeconòmic, identificant-ne les dimensions en l’anàlisi específica d’aquesta qüestió amb relació a l’adopció de la telefonia mòbil per part de la gent gran

The aim of this article is to explain the methodological issues considered in the ongoing research that the authors are involved in on the adoption of mobile telephony among the elderly.The “Mobile Communication and Old Age” research project forms part of the Mobile Communication, Economy and SocietyResearch Program at the Internet Interdisciplinary Institute of the Open University of Catalonia. A qualitative approach, involving semi-structured interviews, is being employed for the research. The population studied compri-ses people over the age of 60 residing in the Barcelona metropolitan area.This article sets out the methodological strategies for the empirical fieldwork, including selection of and access to the interviewees, and for the analysis using the ATLAS.ti software. It also presents the conceptualization of socioeconomic status.Keywords: mobile communication, elderly, methodology, socioeconomic status.IntroduccióAquest article s’emmarca en el projecte de recerca «Comunicació mòbil i gent gran» que estem duent a terme des del Programa de Recerca Comunicació Mòbil, Economia i Societatde l’IN3 de la UOC. L’objecte de l’estudi d’aquesta investigació és l’exploració dels processos d’adopció i apro-piació de la comunicació mòbil per part de la gent gran. A través d’una aproximació qualitativa volem indagar quines són les pràctiques socials i l’imaginari de la gent gran amb relació a la tele-fonia mòbil.L’objectiu d’aquest article és plantejar les qüestions metodològiques sorgides durant el procés de disseny de la investigació i del treball de camp, i també en el plantejament de l’anàlisi comple-mentària sobre l’estatus socioeconòmic. El text consta de tres parts, a través de les quals anirem desgranant les qüestions metodològiques següents amb relació a la recerca. En primer lloc, presen-tem el marc conceptual de referència amb relació a la comunicació. En segon lloc, explicarem quina ha estat l’estratègia metodològica de l’aproximació empírica. I en tercer lloc, definirem la conceptualització de l’estatus socioeconòmic.1. Marc conceptual de referència: la comunicació mòbil i la gent granLa telefonia mòbil és la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC d’ara endavant) que s’ha difós més ràpidament a tot el món i és, també, la que més fan servir totes les generacions. A finals del 2010 hi ha 5,3 milers de milions de línies mòbils al món (UIT, 2011), cosa que representa 78 línies per cada cent persones. A Espanya la taxa de penetració de telefonia mòbil el desembre del 2010 és de 116 línies per cada cent habitants (CMT, 2011). Segons les dades de l’INE (2010), el 93 % de la població catalana és usuària de telefonia mòbil (92 % a Espanya). Aquesta xifra es refereix a la població entre 16 i 74 anys que viu a habitatges principals. S’observa que l’ús es redueix al 88 % en la franja d’edat de 55-64 anys i cau fins al 75 % en la cohort de 65-74 anys. Val a dir, finalment, que les fonts estadístiques oficials espanyoles i europees d’aquest àmbit no recullen ni publiquen informació sobre la població a partir de 75 anys.L’edat és un factor important en els processos d’adopció i ús de la telefonia mòbil, tal com s’ha discutit des dels seus primers estadis de difusió (per exemple, Ling, 2002). S’observa una tendència general a la difusió pràcticament universal de l’ús del telèfon als països desenvolupats. Tot i així, l’edat continua sent un element important per a definir el tipus d’ús més que no pas l’ús pròpiament dit (Castells et al., 2006). Sembla, doncs, que les persones grans estan comparativament menys interessades en l’ús de les comunicacions mòbils. En general, sembla que l’acceptació és similar a la d’altres grups d’edat quan es tracta de les tecnologies més comunes, però es queden molt enrere quan es tracta de serveis avançats i nous que s’integren en la tecnologia ja existent (Karnowski et al., 2008), fet que també confirmen les estadístiques disponibles a escala de la Unió Europea (Eurostat, 2010).Les generacions més grans fan un ús comparativament més baix de les TIC. Concretament, l’any 2008 el 17 % de la població de la Unió Europea de 27 membres tenia 65 anys o més, una xifra que està previst que augmenti fins al 20 % el 2020 i fins al 30 % l’any 2060 (Giannakouris, 2008).