Comparativa de dues obres gastronòmiques: El Que Hem Menjat de Josep Pla (1971), Cuina! O Barbàrie de Maria Nicolau (2022)

Abstract

És un treball aproximatiu des de la intertextualitat. El punt de connexió que lliga ambdós assajos és el gastronòmic. En concret, la pregunta d’investigació ha estat: Quina és la influència del text literari gastronòmic de Pla en el text gastronòmic de Nicolau? Un dels punts a destacar és l’anàlisi del lligam entre dues obres amb dècades de distància entre elles. Això ha permès fer palès l’actualitat de les paraules de Pla en el context actual. A partir d’aquest vincle, s'ha tractat aspectes culturals, basats en la gastronomia mediterrània, lingüístics, polítics i històrics. En particular, hi destaca la referència al canvi de paradigmes alimentaris en la dieta mediterrània, la qual els autors afirmen que va essent substituïda per menjar ultraprocessat, d’acord amb l’auge i consolidació de la globalització i del neocapitalisme. La intensa amistat que s’establí entre Josep Pla i Jaume Vicens i Vives durant la dècada de 1950 a 1960 fou principalment per un objectiu comú, el redreçament i la recuperació política i cultural del país que el tristíssim ambient de la postguerra havia deixat. Si Josep Pla ja va utilitzar la literatura gastronòmica com a eina de recuperació de la cultura catalana, la cuinera catalana, Maria Nicolau, comparteix el mateix objectiu de recuperar “la nostra vella cuina familiar” per no quedar a la intempèrie de les grans corporacions que ens venen prefabricat el que han cuinat. L’objectiu d’aquest projecte d’investigació no és explicar i analitzar la literatura gastronòmica del període de temps existent entre un text i l’altre, sinó verificar com a partir d’un recorregut gastronòmic és factible relatar la història d’un poble i la seva cultura, en definitiva de la nostra civilització. Al llarg de la recerca s’examinarà la influència del text de Pla en el text de Nicolau, cercant les concordances i les discrepàncies, disseccionant els conceptes clau i analitzant els recursos literaris que els autors han fet servir per a assolir la tasca de recuperació que es proposaven.

The strong friendship between Josep Pla and Jaume Vicens i Vives during the decade of 1950 to 1960, was built upon a common aim, to recover and straighten politics and culture from the sadness of the post-war period. If Josep Pla used the culinary literature as a tool to recover the Catalan culture, the young cook, Maria Nicolau, shares the same interest: to recover our old familiar way of cooking to avoid big corporations cooking for us. The aim of this research project is not to explain and analyse the gastronomic literature of the period of time between one text and the other, but to verify how a gastronomic journey can be used to tell the story of a people and its culture, in short, of our civilisation. Throughout the research, the influence of Pla's text on Nicolau's text will be examined, looking for concordances and discrepancies, dissecting the key concepts and analysing the literary resources that both authors have used to achieve the recovery work they set out to do.