La melodia que s'esvaeix: extinció i silenci

Abstract

Aquest treball no és una investigació crítica sobre la teleologia del progrés, no és tampoc un estudi extens sobre la realitat material de la sisena extinció massiva. És, per contra, l’explicitació d’una mirada heterodoxa sobre la pèrdua del món que combina filosofia contemporània amb la intuïció poètica de diversos autors moderns, vehiculada a partir de la transició d’una figura cantora a l’altra com el fet patent d’una mutació en la melodia del món, un procés que alhora portarà a percebre la Terra com a desert.