Practices of place-making through locative media artworks

Abstract

In recent years, the vast increase in information flows has made it possible to instantly connect location-dependent information with physical spaces. These technologies have provided new forms of the representation of space as much as new forms of perception through tools and techniques used in land surveying, remote sensing, etc. From a critical point of view, pervasive computing, location-based applications, or, in other words, "locative media" provide an interesting framework to understand how these technologies relate to our understanding of space and place. Concretely, we want to examine how the uses of locative media in social-oriented artworks interact with people's sense of place. This article therefore discusses contemporary theories on space related to media and technology with a specific focus on the conceptualization of the notion of place. It also relates these theories to the study of different locative media artworks: Canal Accessible (2006), Bio Mapping (2004), Disappearing Places (2007), and Coffee Deposits (2010). We contend that locative media artworks act upon distinctive ways to understand the mediation of technology in current placemaking practices.

En los últimos años, el aumento de los flujos de información ha hecho posible conectar instantáneamente la información dependiente de ubicación con los espacios físicos. Estas tecnologías han facilitado tanto nuevas formas de representación del espacio como nuevas formas de percepción a través de herramientas y técnicas usadas en topografía, teledetección, etc. Desde un punto de vista crítico, la computación ubicua, las aplicaciones de localización, o en otras palabras, los "medios locativos" proporcionan un marco interesante para entender cómo estas tecnologías se relacionan con nuestra comprensión del espacio y el lugar. Concretamente, queremos examinar cómo los usos de los medios locativos en la vida social orientados a obras de arte interactuan con el sentimiento de lugar. En este artículo se analizan tanto las teorías contemporáneas sobre el espacio en relación con los medios de comunicación y la tecnología con un enfoque específico en la conceptualización de la noción de lugar. Estas teorías se refieren también al estudio de diferentes obras de arte de medios locativos: Canal Accesible (2006), Bio Mapping (2004), Lugares Disappearing (2007), y los restos de café (2010). Sostenemos que las obras de arte de medios locativos actuan de maneras distintas para entender la mediación de la tecnología en las prácticas de Placemaking actuales.

En els últims anys, l'augment dels fluxos d'informació ha fet possible connectar instantàniament la informació dependent d'ubicació amb els espais físics. Aquestes tecnologies han facilitat tant noves formes de representació de l'espai com noves formes de percepció a través d'eines i tècniques utilitzades en topografia, teledetecció, etc. Des d'un punt de vista crític, la computació ubiqua, les aplicacions de localització o, en altres paraules, els "mitjans locatius" proporcionen un marc interessant per entendre com aquestes tecnologies es relacionen amb la nostra comprensió de l'espai i el lloc. Concretament, volem examinar com els usos dels mitjans locatius en la vida social orientats a obres d'art interactuen amb el sentiment de lloc. En aquest article s'analitzen tant les teories contemporànies sobre l'espai en relació amb els mitjans de comunicació i la tecnologia amb un enfocament específic en la conceptualització de la noció de lloc. Aquestes teories es refereixen també a l'estudi de diferents obres d'art de mitjans locatius: Canal Accessible (2006), Bio Mapping (2004), Llocs Disappearing (2007), i les restes de cafè (2010). Sostenim que les obres d'art de mitjans locatius actuen de maneres diferents per entendre la mediació de la tecnologia en les pràctiques de Placemaking actuals.