ADR y ODR y su taxonomía : la identificación de caracteres

Abstract

Un examen exhaustiu de la legislació en les últimes dues dècades mostra l'aparició d'un favor del legislador comunitari respecte de les tècniques de resolució alternativa de conflictes en els tribunals. El "favor" es dedueix d'una sèrie de mesures reglamentàries que semblen basar-se en una nova concepció de l'art. 61 del Tractat de la Unió Europea, que pretén garantir un nivell adequat d'assistència jurídica, i facilitar així la lliure circulació de persones i el bon funcionament del mercat interior. L'assistència jurídica és considerada justa i eficaç quan pretén una gestió adequada de la resolució dels conflictes. Conciliar els diversos interessos implicats i la pacificació de les parts constitueix un objectiu important per a l'èxit de la justícia a Europa. El sistema judicial sembla reforçar el mode adversarial tradicional (l'anomenat model lose-win), cosa que fa més difícil arribar a una solució "real" i no merament formal de les controvèrsies. La recent Directiva de la Unió Europea 2008/52, dedicada a la mediació, si bé resulta qüestionable pel seu reduït àmbit d'aplicació, constitueix una clara manifestació de la inclinació del legislador comunitari per models o patrons de resolució no adversarials.

An in-depth study of legislation in the past two decades shows the emergence of EU lawmakers' support for alternative techniques in conflict resolution in court cases. This support' can be inferred from a series of regulations which appear to be based on a new understanding of article 61 of the European Union Treaty which aims to guarantee adequate levels of legal assistance, thereby making the free movement of individuals and the smooth running of the internal market easier. Legal assistance is considered just and efficient when it aspires to adequate management of conflict resolution. Reconciling the various interests involved and appeasing the parties is a major objective for achieving justice in Europe. The legal system seems to reinforce traditional confrontational practice, the so-called "lose-win" model, which makes it much harder to reach a real rather than just a formal settlement of disagreements. The recent EU directive 2008/52, on mediation, questionable due to its limited range of applications, nevertheless represents a clear manifestation of communitary lawmakers' tendency towards non-confrontational models of resolution.

Un examen exhaustivo de la legislación en las últimas dos décadas muestra la aparición de un favor del legislador comunitario respecto de las técnicas de resolución alternativa de conflictos en los tribunales. El "favor" se deduce de una serie de medidas reglamentarias que parecen basarse en una nueva concepción del art. 61 del Tratado de la Unión Europea, que pretende garantizar un nivel adecuado de asistencia jurídica, facilitando así la libre circulación de personas y el buen funcionamiento del mercado interior. La asistencia jurídica es considerada justa y eficaz cuando pretende una gestión adecuada de la resolución de los conflictos. Conciliar los diversos intereses implicados y la pacificación de las partes constituye un objetivo importante para el logro de la justicia en Europa. El sistema judicial parece reforzar el modo adversarial tradicional (el llamado modelo lose-win), lo que hace más difícil alcanzar una solución "real" y no meramente formal de las controversias. La reciente Directiva de la Unión Europea 2008/52, dedicada a la mediación, si bien resulta cuestionable por su reducido ámbito de aplicación, constituye una clara manifestación del la inclinación del legislador comunitario por modelos o patrones de resolución no adversariales.