Attachments of voice

Abstract

he apprehension (cognition and consumption) of vocalizations-speech, performance, recording-is naturalized, so as to appear as a commonplace phenomenon, unproblematic, uncritical and familiar. The artifactual nature of the attachment of voice to a body, whether represented/reproduced or present is rendered invisible, and, with the disappearance of a technical trace, a world vanishes. As Gilles Deleuze notes, when primary and secondary are indistinguishable-or unnoticed, as when the recognition of a voice on a telephone appears as a presence rather than a representation, or when such distinction doesn't matter-everything collapses to a plane of immanence, where substantive difference disappears. That is to say, a mediated and an unmediated voice are virtually the same; what appears on a screen, and what had appeared before the screen are phenomenologically indifferent. To address and analyse the attachments of voice does not dismiss their immanence, but reproblematizes their contingencies, through a re/cognition of artifactuality in difference, as a medial condition of our contemporaneity.

La comprensión (cognición y consumo) de las vocalizaciones -discurso, performance, grabación- se naturaliza para parecer un fenómeno banal, no problemático, falto de sentido crítico y familiar. La naturaleza material de la adscripción de la voz a un cuerpo, ya sea representado/reproducido o presente, se vuelve invisible y, con la desaparición de cualquier rastro técnico, se extingue todo un mundo. Como sostiene Gilles Deleuze, cuando lo primario y lo secundario son indistinguibles -o pasan desapercibidos, por ejemplo cuando el reconocimiento de una voz en un teléfono parece una presencia y no una representación, o cuando esta distinción deja de tener importancia- todo colapsa en un plano de inmanencia en el que la diferencia sustantiva desaparece. En otras palabras, la voz mediada y no mediada son prácticamente lo mismo; no hay ninguna diferencia fenomenológica entre lo que aparece en la pantalla y lo que ya había aparecido previamente. Abordar y analizar las adscripciones de la voz no descarta su inmanencia pero problematiza de nuevo sus contingencias a través del re-conocimiento de la materialidad en la diferencia como condición central de nuestra contemporaneidad.

La comprensió (cognició i consum) de les vocalitzacions -discurs, performance, enregistrament- es naturalitza per a semblar un fenomen banal, no problemàtic, mancat de sentit crític i familiar. La naturalesa material de l'adscripció de la veu a un cos, sigui representat/reproduït o present, es torna invisible i, amb la desaparició de qualsevol rastre tècnic, s'extingeix tot un món. Com assenyala Gilles Deleuze, quan el que és primari i el que és secundari són indistingibles -o passen desapercebuts, com ara quan el reconeixement d'una veu per telèfon sembla una presència i no una representació, o quan aquesta distinció deixa de tenir importància- tot s'enfonsa en un pla d'immanència en el qual la diferència substantiva desapareix. En altres paraules, una veu mitjançada i no mitjançada són pràcticament el mateix; no hi ha cap diferència fenomenològica entre el que apareix a la pantalla i el que ja hi havia aparegut prèviament. Abordar i analitzar les adscripcions de la veu no descarta la seva immanència però problematitza de nou les seves contingències a través del re-coneixement de la materialitat en la diferència com a condició central de la nostra contemporaneïtat.