Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/10609/70686
Títol: | Exercise-induced stress behavior, gut-microbiota-brain axis and diet: A systematic review for athletes |
Autoria: | Clark, Allison Mach, Nuria |
Citació: | Clark, A. & Mach Casellas, N. (2016). "Exercise-induced stress behavior, gut-microbiota-brain axis and diet: A systematic review for athletes". Journal of the International Society of Sports Nutrition, 13(1). ISSN 1550-2783. doi: 10.1186/s12970-016-0155-6 |
Resum: | La fatiga, les alteracions de l'estat d'ànim, el baix rendiment i el malestar gastrointestinal són comuns entre els atletes durant l'entrenament i la competició. Les demandes psicosocials i físiques durant l'exercici intens poden iniciar una resposta a l'estrès activant els eixos simpàtic-adreno-medul·lar i hipotàlem-hipòfiso-adrenal (HPA), el que resulta en l'alliberament d'estrès i hormones catabòliques, citoquines inflamatòries i molècules microbianes . L'intestí és la llar de trilions de microorganismes que tenen un paper fonamental en molts aspectes de la biologia humana, incloent el metabolisme, la funció endocrina, neuronal i immune. Es creu que el microbioma intestinal i la seva influència en el comportament de l'hoste, la barrera intestinal i la funció immune són un aspecte crític de l'eix cervell-intestí. L'evidència recent en models murins mostra que hi ha una alta correlació entre l'estrès físic i emocional durant l'exercici i els canvis en la composició de la microbiota gastrointestinal. Per exemple, l'estrès induït per l'exercici va disminuir els nivells cecals de Turicibacter spp i va augmentar Ruminococcus gnavus, que tenen papers ben definits en la degradació del moc intestinal i la funció immune. Se sap que la dieta modula dràsticament la composició de la microbiota intestinal. A causa de la considerable complexitat de les respostes d'estrès en els atletes d'elit (des de l'intestí permeable fins a l'augment del catabolisme i la depressió), la definició de règims de dieta estàndard és difícil. No obstant això, algunes dades experimentals preliminars obtingudes d'estudis que fan servir probiòtics i estudis prebiòtics mostren alguns resultats interessants, que indiquen que la microbiota actua com un òrgan endocrí (per exemple, secretant serotonina, dopamina o altres neurotransmissors) i poden controlar l'eix HPA en atletes. El que és preocupant és que les recomanacions dietètiques per a atletes d'elit es basen principalment en un baix consum de polisacàrids de plantes, el que està associat amb una diversitat i funcionalitat de microbiota reduïda (per exemple, menys síntesi de subproductes com a àcids grassos de cadena curta i neurotransmissors). A mesura que més atletes d'elit pateixen condicions psicològiques i gastrointestinals que poden vincular-se amb l'intestí, és possible que sigui necessari incorporar terapèuticament la microbiota terapèuticament en les dietes dels atletes que prenen en consideració la fibra dietètica i els taxons microbians que actualment no estan presents en l'intestí de l'atleta. |
Paraules clau: | atleta comportament dieta exercici microbiota neurotransmissors estrès |
DOI: | 10.1186/s12970-016-0155-6 |
Tipus de document: | info:eu-repo/semantics/article |
Data de publicació: | nov-2016 |
Llicència de publicació: | https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ |
Apareix a les col·leccions: | Articles Articles cientÍfics |
Arxius per aquest ítem:
Arxiu | Descripció | Mida | Format | |
---|---|---|---|---|
Clark_JISSN16_Exercise.pdf | 1,71 MB | Adobe PDF | Veure/Obrir |
Comparteix:
Els ítems del Repositori es troben protegits per copyright, amb tots els drets reservats, sempre i quan no s’indiqui el contrari.