The use of clinical practice guidelines in primary care: Professional mindlines and control mechanisms

Abstract

Objective: To identify the relevant barriers and enablers perceived by primary care professionals in implementing the recommendations of clinical practice guidelines (CPG). Methods: Two focus groups were conducted with primary care physicians and nurses in Catalonia (Spain) between October and December 2012. Thirty-nine health professionals were selected based on their knowledge and daily use of CPG. Finally, eight general practitioners and eight nurses were included in the discussion groups. Participants were asked to share their views and beliefs on the accessibility of CPG, their knowledge and use of these documents, the content and format of CPG, dissemination strategy, training, professional-patient relationship, and the use of CPG by the management structure. We recorded and transcribed the content verbatim and analysed the data using qualitative analysis techniques. Results: Physicians believed that, overall, CPG were of little practical use and frequently referred to them as a largely bureaucratic management control instrument that threatened their professional autonomy. In contrast, nurses believed that CPG were rather helpful tools in their day-to-day practice, although they would like them to be more sensitive to the current role of nurses. Both groups believed that CPG did not provide a response to most of the decisions they faced in the primary care setting. Conclusions: Compliance with CPG recommendations would be improved if these documents were brief, non-compulsory, not cost-containment oriented, more based on nursing care models, sensitive to the specific needs of primary care patients, and integrated into the computer workstation.

Objetivo: Identificar barreras y facilitadores percibidos por los profesionales de atención primaria en la aplicación de las recomendaciones de las guías de práctica clínica (GPC). Método: Dos grupos focales con profesionales médicos y de enfermería (atención primaria) en Cataluña entre octubre y diciembre de 2012. Se seleccionaron 39 profesionales según su conocimiento y uso de las GPC. Finalmente se incluyeron ocho médicos/as de familia y ocho profesionales de enfermería. Se solicitó a los/las participantes compartir sus opiniones y creencias sobre accesibilidad, conocimiento y uso de las GPC, su contenido y formato, difusión, capacitación, relación profesional-paciente, y su utilización por parte de la estructura de gestión. Los contenidos fueron grabados, transcritos y analizados utilizando técnicas de análisis cualitativos. Resultados: Los/las médicos/as creen que las GPC son en general de relativa utilidad práctica y con frecuencia se refieren a ellas como un instrumento de control burocrático que amenaza su autonomía profesional. Por el contrario, el grupo de enfermería consideró las GPC como herramientas bastante útiles en la práctica, aunque aún poco sensibles al papel actual de la enfermería. Ambos grupos creen que las GPC no ofrecen una respuesta a la mayor parte de las decisiones en el ámbito de la atención primaria. Conclusiones: El cumplimiento de las GPC mejoraría con recomendaciones breves, no obligatorias, no orientadas a la contención de costes y sensibles a las necesidades específicas de los/las pacientes en atención primaria, integrándolas en la estación de trabajo clínica.

Objectiu: Identificar barreres i facilitadors percebuts pels professionals d'atenció primària en l'aplicació de les recomanacions de les guies de pràctica clínica (GPC). Metodologia: Dos grups focals amb professionals mèdics i d'infermeria (atenció primària) a Catalunya entre octubre i desembre de 2012. Es van seleccionar 39 professionals segons el seu coneixement i ús de les GPC. Finalment es van incloure vuit metges de família i vuit professionals d'infermeria. Es va sol·licitar als participants compartir les seves opinions i creences sobre accessibilitat, coneixement i ús de les GPC, el seu contingut i format, difusió, capacitació, relació professional-pacient, i la seva utilització per part de l'estructura de gestió. Els continguts van ser gravats, transmesos i analitzats utilitzant tècniques d'anàlisi qualitatives. Resultats: Els metges creuen que les GPC són en general de relativa utilitat pràctica i amb freqüència es refereixen a elles com un instrument de control burocràtic que amenaça la seva autonomia professional. Per contra, el grup d'infermeria va considerar les GPC com a eines bastant útils en la pràctica, encara que encara poc sensibles al paper actual de la infermeria. Ambdós grups creuen que les GPC no ofereixen una resposta a la major part de les decisions en l'àmbit de l'atenció primària. Conclusions: El compliment de les GPC milloraria amb breus recomanacions, no obligatòries, no orientades a la contenció de costos i sensibles a les necessitats específiques dels pacients en atenció primària, integrant-los a l'estació de treball clínica.