La formación permanente en el contexto del Espacio Europeo de la Formación Permanente

Abstract

La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de «crisi econòmica mundial». Però en l'actual espai europeu d'ensenyament superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), s'ha d'entendre com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa en la qual és necessària la implicació de molts agents actius professionals i en què la convergència, el reconeixement i la cohesió n'han de ser els màxims elements qualitatius. En la revisió exhaustiva de documents originals i oficials vinculats amb l'origen, els fonaments i la construcció de l'EEES es destaca el repte que representa l'EEFP en el context de l'EEES. En aquesta revisió, la formació permanent es concep sobre la base de la lliure circulació de ciutadans europeus i de la possibilitat d'oferir millors oportunitats formatives i laborals, ambdues en relació amb els principis de mobilitat i reconeixement. Es constata que la plena adequació a la societat del coneixement exigeix uns mecanismes transparents i uns instruments eficaços que puguin permetre la millora de la qualitat i la competitivitat, la convergència i el reconeixement dels coneixements dels nivells acadèmics i els títols universitaris, com a resposta a un nou mercat laboral cada vegada més globalitzat, a l'avenç tecnològic i a la plena integració social europea. Per això, la formació al llarg de la vida esdevé una acció prioritària europea amb el principi de millora contínua i d'inversió en el capital humà en benefici propi, tal com ho defineix la mateixa Comissió Europea.

The importance of lifelong learning is beyond question in any working context and especially so under the circumstances of today's global recession. Consequently, in the current European Higher Education Area (EHEA), continuing education tendencies and plans acquire a global dimension that overcomes - or should overcome - reductionist approaches. The construction and development of the European Area of Lifelong Learning (EALL) (Commission of the European Communities, 2001a), should be understood as a process that is embedded in a much broader framework. It is a networked action in which the involvement of many active professional stakeholders is required, and in which convergence, recognition and cohesion are the principal qualitative components. Following an exhaustive review of original and official documents linked to the origin, foundations and construction of the EHEA, the EALL stands out as a challenge within the context of the EHEA as a whole. In the aforementioned review, lifelong learning is conceived on the basis of the free movement of European citizens and the potential to offer better training and work opportunities, both of which relate to the principles of movement and recognition. It is found that full adaptation to the knowledge society demands a number of transparent mechanisms and effective instruments to foster improvements in quality and competitiveness, as well as the convergence and recognition of academic qualifications and university degrees, as a response to the increasingly globalised labour market, to technological advances and to full European social integration. It is for these reasons that lifelong learning is a priority action for Europe, in line with the principle of continuing improvement and investment in human capital for its own benefit, as defined by the European Commission itself.

La importancia de la formación permanente es indiscutible en cualquier contexto laboral y muy especialmente en las actuales circunstancias de «crisis económica mundial». Pero en el actual espacio europeo de educación superior (EEES), las tendencias y los planes de formación continua adquieren una dimensión global, que supera o, mejor dicho, debería superar los planteamientos reduccionistas. Por ello, la construcción y el desarrollo del espacio europeo de formación permanente, EEFP (Comisión de las Comunidades Europeas, 2001a), debe entenderse como un proceso que está inmerso en un tejido más amplio. Se trata de una acción en red donde es necesaria la implicación de muchos agentes activos profesionales y donde la convergencia, el reconocimiento y la cohesión han de ser sus máximos elementos cualitativos. En la revisión exhaustiva de documentos originales y oficiales vinculados con el origen, los fundamentos y la construcción del EEES destaca el reto que supone el EEFP en el contexto del EEES. En dicha revisión, la formación permanente se concibe sobre la base de la libre circulación de ciudadanos europeos y de la posibilidad de ofrecer mejores oportunidades formativas y laborales, ambos en relación con los principios de movilidad y reconocimiento. Se constata que la plena adecuación a la sociedad del conocimiento exige unos mecanismos transparentes y unos instrumentos eficaces que puedan permitir la mejora de la calidad y la competitividad, la convergencia y el reconocimiento de los conocimientos de los niveles académicos y los títulos universitarios, como respuesta a un nuevo mercado laboral cada vez más globalizado, al adelanto tecnológico y a la plena integración social europea. Por ello, la formación a lo largo de la vida acontece como una acción prioritaria europea bajo el principio de mejora continua y de inversión en el capital humano en beneficio propio, tal como lo define la propia Comisión Europea.