La disfagia en personas con ACV: tratamiento logopédico efectivo

Abstract

El accidente cerebrovascular (ACV) es la patología neurológica más común y la segunda causa más frecuente de muerte en la población española. Esta enfermedad causa diferentes tipos de alteraciones que condicionan la calidad de vida de las personas y sus familiares. Uno de los síntomas que sufren es la dificultad deglutoria o disfagia. Ésta puede ocasionar la desnutrición, deshidratación, aspiraciones o neumonía, e incluso la muerte. Uno de los profesionales implicados en su intervención son los y las logopedas. Su función es favorecer una deglución segura y eficaz, y para ello, disponen de diferentes técnicas de intervención. Atendiendo a la gran variedad de técnicas existentes, actualmente existe una gran controversia sobre cuáles son las técnicas logopédicas más eficaces en personas con disfagia posterior a ACV. Esta situación está incidiendo negativamente en el reconocimiento de logopedas en los equipos multidisciplinares sanitarios. La labor de la presente investigación ha consistido en realizar una revisión literaria sobre las técnicas tradicionales y las técnicas innovadoras de neuroestimulación, con el propósito de analizar y comparar su eficacia, y poder aportar una revisión actualizada sobre las técnicas más efectivas. Asimismo, se ha pretendido también contribuir a la aceptación e implementación de la evidencia por parte de los y las logopedas dentro de los equipos multidisciplinares hospitalarios. Entre los resultados obtenidos, se ha concluido que tanto las técnicas tradicionales (compensatorias y rehabilitadoras) como las técnicas innovadoras de neuroestimulación (EENM y EMTr), son más efectivas cuando ambas se combinan durante el tratamiento con personas con disfagia por ACV.

L'accident cerebrovascular (ACV) és la patologia neurològica més comuna i la segona causa més freqüent de mort en la població espanyola. Aquesta malaltia causa diferents tipus d'alteracions que condicionen la qualitat de vida de les persones i els seus familiars. Un dels símptomes que sofreixen és la dificultat deglutoria o disfàgia. Aquesta pot ocasionar la desnutrició, deshidratació, aspiracions o pneumònia, i fins i tot la mort. Un dels professionals implicats en la seva intervenció són els i les logopedes. La seva funció és afavorir una deglució segura i eficaç, i per a això, disposen de diferents tècniques d'intervenció. Atesa la gran varietat de tècniques existents, actualment existeix una gran controvèrsia sobre quins són les tècniques logopèdiques més eficaces en persones amb disfàgia posterior a ACV. Aquesta situació està incidint negativament en el reconeixement de logopedes en els equips multidisciplinaris sanitaris. La labor de la present recerca ha consistit a realitzar una revisió literària sobre les tècniques tradicionals i les tècniques innovadores de neuroestimulació, amb el propòsit d'analitzar i comparar la seva eficàcia, i poder aportar una revisió actualitzada sobre les tècniques més efectives. Així mateix, s'ha pretès també contribuir a l'acceptació i implementació de l'evidència per part dels i les logopedes dins dels equips multidisciplinaris hospitalaris. Entre els resultats obtinguts, s'ha conclòs que tant les tècniques tradicionals (compensatòries i rehabilitadores) com les tècniques innovadores de neuroestimulación (EENM i EMTr), són més efectives quan ambdues es combinen durant el tractament amb persones amb disfàgia per ACV.

Stroke is the most common neurological pathology and the second most frequent cause of death in the Spanish population. This disease causes different types of alterations that affect the quality of life of people and their families. One of the symptoms suffered is swallowing difficulty or dysphagia. This can lead to malnutrition, dehydration, aspiration or pneumonia, and even death. One of the professionals involved in their intervention are speech therapists. Their role is to promote safe and effective swallowing, and to this end, they have different intervention techniques at their disposal. Given the wide variety of existing techniques, there is currently a great deal of controversy about the most effective speech therapy techniques for people with dysphagia after stroke. This situation is having a negative impact on the recognition of speech therapists in multidisciplinary teams. The aim of the present study was to carry out a literature review of traditional and innovative neurostimulation techniques in order to analyze and compare their efficacy and to provide an updated review of the most effective techniques. Likewise, the aim was also to contribute to the acceptance and implementation of the evidence by speech-language pathologists within hospital multidisciplinary teams. Among the results obtained, it has been concluded that both traditional techniques (compensatory and rehabilitative) and innovative neurostimulation techniques (NMES and rTMS) are more effective when both are combined during the treatment of people with dysphagia due to stroke.