Diagnóstico de paridad en la universidad: análisis a través de indicadores

Abstract

L'objectiu d'aquest estudi és avaluar, per mitjà d'una sèrie d'indicadors de gènere, la repercussió que les polítiques de gènere, contingudes en la normativa universitària i els plans estratègics, han tingut en la situació actual de les dones pertanyents al col·lectiu del personal docent i investigador de la universitat. Per a això s'analitza l'evolució de la plantilla del personal docent i investigador (PDI), al llarg dels últims cinc anys, en una universitat que es pren de referent, per a després extrapolar els resultats i les conclusions obtinguts a la resta d'universitats públiques. Els resultats indiquen que encara hi ha una presència majoritària d'homes en els principals òrgans de govern i representació de la universitat, responsables directes de la presa de decisions que s'hi fa. S'observa, així mateix, que aquesta desigualtat es manifesta significativament quan es diferencia càrrecs electes de càrrecs de lliure designació, la qual cosa ens corrobora la hipòtesi que la paritat exigida per l'actual normativa universitària és més aparent que no pas real. Això reforça la idea de la necessitat d'establir polítiques d'igualtat i plans estratègics d'igualtat a totes les universitats públiques espanyoles, adreçats a corregir les desigualtats que encara s'hi produeixen.

The aim of this study is to assess, using a series of gender indicators, the impact that gender policies contained in Spanish university regulations and strategic plans have had on the current situation of female members of university teaching and research staff. To that end, the evolution of the teaching and research staff (PDI) at a particular university over the last five years has been analysed. We shall take this university as a point of reference in order to extrapolate the results and conclusions to all other Spanish public universities. The results show that there are still more men than women on the university's main representation and governing bodies, who are directly responsible for decision-making at the university. Likewise, it is found that such inequality manifests itself significantly when differentiating between elected positions and freely appointed positions, thus corroborating our hypothesis that gender parity as demanded by the current Spanish university regulations is more apparent than real. This supports the idea of a need to establish equality policies and strategic equality plans at all Spanish public universities, aimed at rectifying the inequality that still exists.

El objetivo de este estudio es evaluar, a través de una serie de indicadores de género, la repercusión que las políticas de género, contenidas en la normativa universitaria y los planes estratégicos, han tenido en la situación actual de las mujeres pertenecientes al colectivo del personal docente e investigador de la universidad. Para ello se analiza la evolución de la plantilla del personal docente e investigador (PDI), a lo largo de los últimos cinco años, en una universidad que se toma como referente, para posteriormente extrapolar los resultados y las conclusiones obtenidos al resto de universidades públicas. Los resultados indican que aún hay una presencia mayoritaria de hombres en los principales órganos de gobierno y representación de la universidad, responsables directos de la toma de decisiones en la misma. Se observa, así mismo, que dicha desigualdad se manifiesta significativamente cuando se diferencia entre cargos electos y cargos de libre designación, lo que nos corrobora la hipótesis de que la paridad exigida por la actual normativa universitaria es más aparente que real. Esto apoya la idea de la necesidad de establecer políticas de igualdad y planes estratégicos de igualdad en todas las universidades públicas españolas, dirigidos a corregir las desigualdades que aún se producen.