Digital Scientific-Technological Training in Higher Education

Abstract

Els nous escenaris socioeconòmics i culturals de la societat del coneixement desafien un replantejament de la formació superior que ha de buscar respostes superadores no solament de diverses exclusions socials i culturals -en general, però encara més a l'Amèrica Llatina- sinó també de les contradiccions entre una cultura digital mundial i els perfils organitzacionals i professionals locals demanats. Per a un autèntic desenvolupament de capacitats que remoguin restriccions i recreïn sentit pertinent als temps i a les necessitats, l'impuls de l'ensenyament universitari es troba en l'apropiació i la resignificació de les TIC, per a situacions que revalorin i adeqüin tots els ressorts socioeconòmics i político-culturals conduents a passar de la precarietat a la visibilitat de la significació social de la recerca i el desenvolupament per a una producció de coneixements i productes científico-tecnològics. Això ha de caracteritzar l'època actual donant un valor a l'ensenyament superior cada vegada més virtual, per a encoratjar més possibilitats de llibertat i elecció, participació i protagonisme.

The new socioeconomic and cultural scenarios of the knowledge society demand a new approach to higher education, which must find solutions not only to overcome social and cultural exclusion - particularly in Latin America - but also to the contradictions between a global digital culture and local organisational and professional profiles and needs. For there to be a genuine development of capacities to break down barriers and to reintroduce a sense of higher education being suited to the needs of the 21st century, it must draw on and give ICTs a new significance, reassessing and adapting all socioeconomic and political-cultural means to bring about a shift from the precariousness of the social significance of research and development to its visibility and appreciation in terms of producing knowledge and scientific-technological products. This is something that must shape our times, by acknowledging the value of an increasingly virtual higher education capable of fostering greater potential for freedom of choice, participation and protagonism.

Los nuevos escenarios socioeconómicos y culturales de la sociedad del conocimiento desafían un replanteamiento de la formación superior que debe buscar respuestas superadoras no sólo de diversas exclusiones sociales y culturales -en general pero más aún en América Latina-, sino de las contradicciones entre una cultura digital global y los requeridos perfiles organizacionales y profesionales locales. Para un auténtico desarrollo de capacidades que remuevan restricciones y recreen sentido pertinente a los tiempos y a las necesidades, el impulso de la enseñanza universitaria se halla en la apropiación y la resignificación de las TIC, para situaciones que revaloricen y adecuen todos los resortes socioeconómicos y político-culturales conducentes a transitar de la precariedad a la visibilidad de la significación social de la investigación y el desarrollo para una producción de conocimientos y productos científico-tecnológicos. Ello debe caracterizar a la época actual con una puesta en valor de la enseñanza superior cada vez más virtual, para alentar mayores posibilidades de libertad y elección, participación y protagonismo.